A on s’innova socialment?

@hel_cruz

La sobreposició dels mapes d’innovació social i de segregació urbana ens ha generat un nou mapa on es pot visualitzar alhora la intensitat de segregació i la localització de la innovació social, de manera que ens permet fer una anàlisi sistemàtica dels patrons de distribució espacial de la innovació social i de la seva correlació amb els processos de diferenciació socioespacial.

A través de corbes de nivell hem representat les zones que tenen un intensitat significativa de segregació. En verd hem representat les àrees amb segregació superior, és a dir, aquelles zones on es concentren uns menors nivells de població estrangera i població aturada i majors valors cadastrals i de superfície d’habitatge. També s’han delimitat, en vermell, les àrees amb major segregació inferior: aquelles zones amb majors valors de població estrangera i població aturada i menors valors cadastrals i menor superfície dels habitatges. Alhora, hem ubicat, en blau, les experiències d’innovació social contingudes en el Mapa de la Innovació Social de Catalunya, tal i com es pot visualitzar a la següent imatge, en aquest cas corresponent a la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona (de de Mataró a Begues i de Matadepera a Barcelona).

mapa IS vs segregació amb noms

Figura: Intensitat de la segregació versus localització de la innovació social

 Els resultats són força reveladors: el 87% de les 708 pràctiques d’innovació social identificades es localitzen en àrees de no segregació, és a dir fora de les corbes de nivell i, per tant, només un 13,3% ho fa en àrees segregades (94 experiències). Si ens fixem en les iniciatives socialment innovadores que es troben en àrees amb segregació urbana, veurem que tant sols el 4,2% del total de les experiències d’innovació social (30) es localitzen en àrees amb segregació inferior, és a dir en les zones més empobrides. En canvi, 64 experiències (9,1%) es troben en àrees de segregació superior.

Si analitzem la distribució de les iniciatives d’innovació social per àmbits territorials, s’evidencia que la gran majora, un 70,9%, es troben a la Regió Metropolitana de Barcelona. En segon terme, però a molt distància, trobem les Comarques Gironines amb un 9%, les Comarques Centrals amb el 7,8% de les pràctiques i el Camp de Tarragona amb un 5,9%. Els àmbits territorials que acullen menys pràctiques d’innovació social són les Comarques de Ponent (3,7%), Alt Pirineu i Aran (1,6%) i Terres de l’Ebre (1,1%).

 taula dades

Figura: Distribució de les pràctiques d’innovació social segons àrees de segregació

Amb les dades proporcionades pel Mapa de la Innovació Social i els mapes de Segregació Urbana podríem considerar que aquest tipus de pràctiques no tendeix a sorgir en àrees urbanes amb ingressos alts ni en les comunitats més desafavorides, sinó que emergeixen en les zones de baixa segregació -barris amb ingressos mitjos o amb nivells significatius de barreja social. Lluny de ser una estratègia de persones i grups socials socialment exclosos i empobrits, les pràctiques d’innovació social neixen sobretot en àrees socialment integrades i, especialment en el cas concret de Barcelona, estan liderades per grups socials progressistes que pretenen experimentar formes alternatives de consum, interacció social i participació política.

Anuncis

Segregació urbana i participació política

Oriol Nel·lo

Davant l’intens cicle electoral de l’any 2015, resulta segurament d’interès recordar la relació entre la segregació urbana i el comportament electoral. En efecte, com ja hem tingut ocasió de comentar aquí, la separació dels grups socials sobre el territori en funció de la seva renda té un reflex clar tant en la participació com en l’expressió de les preferències electorals. Així, per citar només un dels trets més visibles d’aquesta relació, s’ha demostrat reiteradament que les seccions censals i municipis on es concentren els grups amb menor nivell de renda solen presentar unes taxes de d’abstenció més altes que la resta.

Si, com han evidenciat diversos estudis recents, a Barcelona, Catalunya i a Espanya la situació econòmica dels darrers anys ha fomentat  la tendència a la segregació urbana, sembla que les forces polítiques que en resulten més afectades haurien de parar especial atenció a aquesta dinàmica, tant per pal·liar-ne els efectes polítics a curt termini com per fer front a les seves causes econòmiques, socials i urbanístiques a mitjà i a llarg terme.

La qüestió té una rellevància molt acusada tant des del punt de vista electoral com de l’organització ciutadana i afecta de manera decisiva tant els resultats electorals com les polítiques que se’n deriven. L’estudi Barris i Crisi, elaborat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el suport del programa Recercaixa, ofereix clarícies interessants per tal d’aproximar-se a la mesura i la reflexió sobre el fenomen.

Com es recordarà, una de les aportacions de l’estudi –coordinat pels politòlegs Ismael Blanco i Joaquim Brugué, l’economista Eduard Jiménez i el geògraf Oriol Nel·lo- és la identificació de les àrees urbanes on es concentren les situacions més extremes de segregació urbana, és a dir, aquelles més especialitzades en la residència de la població amb rendes molt altes o molt baixes. Doncs bé, si es classifiquen les seccions censals de Catalunya en tres categories d’acord amb la seva relació amb la segregació (de manera que hom agrupi separadament les que apleguen de manera prioritària els grups més benestants, el menys benestants i les intermèdies) i es creua aquesta classificació amb el comportament electoral s’obtenen resultats ben reveladors.

Participacio_vs_Segregacio_Autonomiques_2010

Relació entre la intensitat de segregació urbana i la participació electoral.
Eleccions al Parlament de Catalunya, 2010. Mitjana de participació total = 100.

Així, si, per exemple, hom pren la taxa de participació de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010 i la posa en relació amb les 5.000 seccions censals aplegades segons les característiques de segregació urbana s’obtenen els resultats que s’evidencien en el gràfic adjunt:

  1. a) Hi ha una notable correlació entre la intensitat de segregació i la participació electoral.
  2. b) La pràctica totalitat de les seccions censals on predomina la població amb el menor nivell de renda tenen una elevada taxa d’abstenció, de manera que gairebé en tots els casos la seva participació electoral es troba per sota de la mitjana catalana.
  3. c) Per contra, les taxes de participació més altes se situen en les seccions afectades per segregació superior, és a dir, aquelles que concentren de manera molt homogènia la població amb alts nivells de renda.
  4. c) Finalment, les seccions menys especialitzades socialment i amb nivells intermedis de renda mitjana tenen comportaments electorals més propers a la mitjana.

Les diferències de participació electoral són doncs una expressió de la segregació urbana. Però, a més, la segregació urbana influencia i condiciona els resultats dels processos electorals. Aquest darrer aspecte és particularment decisiu i preocupant per aquells que voldrien una democràcia més plena. Fer front a les causes i els efectes de la segregació no és només una exigència social peremptòria sinó també un repte democràtic essencial.

Segregació urbana

El document que presentem a continuació resumeix els principals resultats de la feina realitzada fins el moment pel subprojecte “Segregació Urbana”, coordinat per Oriol Nel·lo i Eduard Jiménez.

El propòsit principal d’aquest subprojecte és analitzar les dinàmiques de la segregació urbana a Catalunya en el període 2001 – 2012. Per aquest motiu, hem construït un Índex Sintètic de Segregació Espacial a partir del creuament de dues variables socials (% de població desocupada i % d’immigració) i de dues variables urbanístiques (valor cadastral mig i grandària mitja de l’habitatge), totes elles analitzades per cadascuna de les més de 5.000 seccions censals existents a Catalunya per l’inici i el final del període estudiat.

Tot i que els resultats que presentem no són encara definitius, l’anàlisi realitzat ens permet constatar algunes tendències rellevants, com:

  • a) que la segregació urbana al 2001 ja era significativa, i que per tant no estem parlant d’un fenomen conjuntural vinculat a la crisi, sinó d’un fenomen estructural;
  • b) que la segregació dels grups socials més benestants és tant o més significativa que la dels grups socials més desafavorits;
  • c) que, malgrat tot, la segregació és més intensa entre els territoris més desafavorits.

El document explica els detalls metodològics de la recerca, presenta extensament les dades recollides i analitzades i subratlla les principals conclusions fins al moment.

…………………..

Informe Evolució de la segregació Urbana a Catalunya 2001-2012. Vol1 [ pdf ]

Mesurant la segregació urbana o quan allò notori pot amagar allò també rellevant

El cas de l’evolució de la segregació urbana a Catalunya dels estrangers, 2001- 2011

@edjihe

La segregació urbana és un fenomen de tal abast i complexitat que en el darrer mig segle s’han desenvolupat un nombre molt important d’indicadors que intenten mesurar la seva magnitud, des que el 1955 el matrimoni Duncan(1)  publiqués el seu ja famós índex de segregació (IS). No és aquí el lloc de fer-ne una discussió de detall, per bé que a la recerca tractarem la qüestió.

Aquesta entrada pretén, amb tot, abordar la discussió sobre les mesures de la segregació des d’una perspectiva no tant estrictament tècnica com de les implicacions interpretatives. En absència, fins el moment, d’una aproximació agregada al fenomen, la segregació urbana es mesura mitjançant la distribució urbana d’una variable, habitualment una característica de la població (nivell formatiu, renda personal, nacionalitat,…) que per hipòtesi es suposa distribuïda de forma desigual en el territori. Aquesta distribució desigual expressaria la segregació en aquell aspecte. Es construeixen així uns índexs que evoquen, poc o molt, el conegut índex de Gini.

En el marc del projecte de recerca en curs hem contrastat alguns d’aquests indicadors i volem comentar ara les seves limitacions, en particular quan, com és el nostre cas, hi ha la característica d’abastar el conjunt d’un territori i, també, identificar àrees urbanes concretes que expressin la segregació. Ens ajudarem pel següent gràfic, que mostra les funcions de densitat de la proporció d’estrangers en les seccions censals de Catalunya per als anys 2001 i 2011.

CorvesEstr

A primera vista es comprova el que tots ja sabem: entre 2001 i 2011 el pes dels residents estrangers es va més que triplicar, i en el darrer any un nombre significatiu de seccions van assolir una proporció d’estrangers elevadíssima. Semblaria obvi afirmar que la segregació va augmentar.

Cognitivament estem sobretot acostumats a pensar en termes de distància a la mitjana, establerta aquesta darrera com la distribució ideal. Tanmateix no és tant obvi com mesurar la segregació, la seva evolució, i encara menys la seva caracterització. Per exemple, l’any 2011 la secció amb més alta proporció d’estrangers en té un 71,04%, molt més lluny de la mitjana catalana del 15,74% que les 14 seccions que no en tenen cap, d’estranger. Què ens indica més segregació? És la mateixa segregació? I el comportament de la resta de més de 5000 seccions de Catalunya?

Per respondre a totes aquestes preguntes hem dibuixat en el gràfic les funcions de densitat normals, aproximades a partir d’una distribució de Poisson construïda sobre la mitjana poblacional de la variable. I la recerca examinarà, si més no, quatre aspectes:

i) Compararà les dispersions globals de les funcions de densitat reals amb les aproximacions normals per a cada any, com a mesura global de segregació, prenent com a referència l’índex espaial utilitzat per Maurin (2)

ii) Establirà l’evolució temporal de la comparació anterior, com a mesura dels canvis agregats en la segregació

ii) Examinarà el volum de seccions que es situen per sobre de la corba normal, habitualment en els extrems de la funció.

iii) Identificarà les àrees urbanes d’aquestes darreres seccions.

iv) Analitzarà l’evolució temporal de les àrees urbanes identificades en l’anterior.

Només per anar fent boca: la segregació urbana a Catalunya mesurada per la distribució espaial dels estrangers hauria augmentat en el període més d’un 30%. El nombre de seccions en els dos decils extrems de la distribució ha augmentat en prop de 900 seccions, passant de 2.200 a 3100 seccions en els decils extrems. Pensi’s que el decil ‘normal’ fora d’unes 500 seccions per extrem: hi ha més de 2.000 seccions amb uns valors anormalment alts o baixos de residents estrangers. D’aquestes, en el 2011, hi ha 1.400 que són seccions on trobem una proporció menor d’estrangers de la que ens indicaria la corba normal.

Vaja, que a vegades allò més notori, l’elevada concentració d’estrangers en determinades zones urbanes, pot amagar fenòmens molt rellevants: la creixent segregació urbana dels autòctons en el país.

Notes:

(1) Duncan, O.D.; Duncan, B. A (1955) Methodological analysis of segregation indexes, in American Sociological Review, vol. 41, p. 210-217

(2) Maurin, E. (2004) Le ghetto français. Enquête sur le séparatisme social. Paris: Seuil e La République des Idées