Resultats Subprojecte Innovació Social

El subprojecte d’Innovació Social ha basat la seva recerca en el Mapa de la Innovació Social de Catalunya i en l’anàlisi de sis casos. Els principals resultats de la recerca es sintetitzen en la següent presentació:

Anuncis

A on s’innova socialment?

@hel_cruz

La sobreposició dels mapes d’innovació social i de segregació urbana ens ha generat un nou mapa on es pot visualitzar alhora la intensitat de segregació i la localització de la innovació social, de manera que ens permet fer una anàlisi sistemàtica dels patrons de distribució espacial de la innovació social i de la seva correlació amb els processos de diferenciació socioespacial.

A través de corbes de nivell hem representat les zones que tenen un intensitat significativa de segregació. En verd hem representat les àrees amb segregació superior, és a dir, aquelles zones on es concentren uns menors nivells de població estrangera i població aturada i majors valors cadastrals i de superfície d’habitatge. També s’han delimitat, en vermell, les àrees amb major segregació inferior: aquelles zones amb majors valors de població estrangera i població aturada i menors valors cadastrals i menor superfície dels habitatges. Alhora, hem ubicat, en blau, les experiències d’innovació social contingudes en el Mapa de la Innovació Social de Catalunya, tal i com es pot visualitzar a la següent imatge, en aquest cas corresponent a la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona (de de Mataró a Begues i de Matadepera a Barcelona).

mapa IS vs segregació amb noms

Figura: Intensitat de la segregació versus localització de la innovació social

 Els resultats són força reveladors: el 87% de les 708 pràctiques d’innovació social identificades es localitzen en àrees de no segregació, és a dir fora de les corbes de nivell i, per tant, només un 13,3% ho fa en àrees segregades (94 experiències). Si ens fixem en les iniciatives socialment innovadores que es troben en àrees amb segregació urbana, veurem que tant sols el 4,2% del total de les experiències d’innovació social (30) es localitzen en àrees amb segregació inferior, és a dir en les zones més empobrides. En canvi, 64 experiències (9,1%) es troben en àrees de segregació superior.

Si analitzem la distribució de les iniciatives d’innovació social per àmbits territorials, s’evidencia que la gran majora, un 70,9%, es troben a la Regió Metropolitana de Barcelona. En segon terme, però a molt distància, trobem les Comarques Gironines amb un 9%, les Comarques Centrals amb el 7,8% de les pràctiques i el Camp de Tarragona amb un 5,9%. Els àmbits territorials que acullen menys pràctiques d’innovació social són les Comarques de Ponent (3,7%), Alt Pirineu i Aran (1,6%) i Terres de l’Ebre (1,1%).

 taula dades

Figura: Distribució de les pràctiques d’innovació social segons àrees de segregació

Amb les dades proporcionades pel Mapa de la Innovació Social i els mapes de Segregació Urbana podríem considerar que aquest tipus de pràctiques no tendeix a sorgir en àrees urbanes amb ingressos alts ni en les comunitats més desafavorides, sinó que emergeixen en les zones de baixa segregació -barris amb ingressos mitjos o amb nivells significatius de barreja social. Lluny de ser una estratègia de persones i grups socials socialment exclosos i empobrits, les pràctiques d’innovació social neixen sobretot en àrees socialment integrades i, especialment en el cas concret de Barcelona, estan liderades per grups socials progressistes que pretenen experimentar formes alternatives de consum, interacció social i participació política.

Segregació urbana i participació política

Oriol Nel·lo

Davant l’intens cicle electoral de l’any 2015, resulta segurament d’interès recordar la relació entre la segregació urbana i el comportament electoral. En efecte, com ja hem tingut ocasió de comentar aquí, la separació dels grups socials sobre el territori en funció de la seva renda té un reflex clar tant en la participació com en l’expressió de les preferències electorals. Així, per citar només un dels trets més visibles d’aquesta relació, s’ha demostrat reiteradament que les seccions censals i municipis on es concentren els grups amb menor nivell de renda solen presentar unes taxes de d’abstenció més altes que la resta.

Si, com han evidenciat diversos estudis recents, a Barcelona, Catalunya i a Espanya la situació econòmica dels darrers anys ha fomentat  la tendència a la segregació urbana, sembla que les forces polítiques que en resulten més afectades haurien de parar especial atenció a aquesta dinàmica, tant per pal·liar-ne els efectes polítics a curt termini com per fer front a les seves causes econòmiques, socials i urbanístiques a mitjà i a llarg terme.

La qüestió té una rellevància molt acusada tant des del punt de vista electoral com de l’organització ciutadana i afecta de manera decisiva tant els resultats electorals com les polítiques que se’n deriven. L’estudi Barris i Crisi, elaborat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el suport del programa Recercaixa, ofereix clarícies interessants per tal d’aproximar-se a la mesura i la reflexió sobre el fenomen.

Com es recordarà, una de les aportacions de l’estudi –coordinat pels politòlegs Ismael Blanco i Joaquim Brugué, l’economista Eduard Jiménez i el geògraf Oriol Nel·lo- és la identificació de les àrees urbanes on es concentren les situacions més extremes de segregació urbana, és a dir, aquelles més especialitzades en la residència de la població amb rendes molt altes o molt baixes. Doncs bé, si es classifiquen les seccions censals de Catalunya en tres categories d’acord amb la seva relació amb la segregació (de manera que hom agrupi separadament les que apleguen de manera prioritària els grups més benestants, el menys benestants i les intermèdies) i es creua aquesta classificació amb el comportament electoral s’obtenen resultats ben reveladors.

Participacio_vs_Segregacio_Autonomiques_2010

Relació entre la intensitat de segregació urbana i la participació electoral.
Eleccions al Parlament de Catalunya, 2010. Mitjana de participació total = 100.

Així, si, per exemple, hom pren la taxa de participació de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010 i la posa en relació amb les 5.000 seccions censals aplegades segons les característiques de segregació urbana s’obtenen els resultats que s’evidencien en el gràfic adjunt:

  1. a) Hi ha una notable correlació entre la intensitat de segregació i la participació electoral.
  2. b) La pràctica totalitat de les seccions censals on predomina la població amb el menor nivell de renda tenen una elevada taxa d’abstenció, de manera que gairebé en tots els casos la seva participació electoral es troba per sota de la mitjana catalana.
  3. c) Per contra, les taxes de participació més altes se situen en les seccions afectades per segregació superior, és a dir, aquelles que concentren de manera molt homogènia la població amb alts nivells de renda.
  4. c) Finalment, les seccions menys especialitzades socialment i amb nivells intermedis de renda mitjana tenen comportaments electorals més propers a la mitjana.

Les diferències de participació electoral són doncs una expressió de la segregació urbana. Però, a més, la segregació urbana influencia i condiciona els resultats dels processos electorals. Aquest darrer aspecte és particularment decisiu i preocupant per aquells que voldrien una democràcia més plena. Fer front a les causes i els efectes de la segregació no és només una exigència social peremptòria sinó també un repte democràtic essencial.

Articles d’opinió sobre Barris i Crisi

Post de Marc Parés al Blog Pista Urbana de ElDiario.es, gener 2015:

Crítica a la resiliència urbana: per una ciutat realment transformadora [cat]

Crítica a la resiliencia urbana: por una ciudad realmente transformadora [cast]

Post de Joan Subirats al Blog Pista Urbana de ElDiario.es, desembre 2014:

Justícia urbana [cat]

Justicia urbana [cast]

Post d’Helena Cruz al Blog Pista Urbana de ElDiario.es, desembre 2014:

Buits urbans i el nou urbanisme [cat]

Vacíos urbanos y el nuevo urbanismo [cast]

Article d’Ismael Blanco a la Revista Treball, novembre 2014:

La (in)justícia espacial. Ciutat Meridiana com a exemple

Article de Rubén Martínez a la Revista Nativa, octubre 2014:

La innovación social es de clase media

Post de Zaragoza Activa al Blog ZAC, juny 2014:

Cartografía de la participación

Article de Josep Maria Vallès a El País, maig 2014:

Separatismo social

Article d’Ismael Blanco a la Revista Treball, maig 2014:

Fractures socials i territorials

Article de la Fundació Autònoma Solidària al portal Xarxanet.org, maig 2014:

Els barris amb un fort teixit associatiu resisteixen millor les conseqüències de la crisi

Post d’Oriol Nel·lo al seu blog, abril 2014:

El Mapa de la Innovació Social a Catalunya

Post al blog Desdelamina.net, abril 2014:

Barris i Crisi: innovació social i capacitat cívica als barris davant la crisi

Article de Patricia Gabancho a El País, març 2014:

Si hay futuro…

Post d’Oriol Nel·lo al seu blog, març 2014:

El separatisme social a Catalunya

Article de Neus Gimeno al Diari de Tarragona, març 2014:

El repte de generar capacitat de resiliència

Post d’Elena Embuena al seu blog, març 2014:

Barris i Crisi

Post de Gerald Kogler al Blog Go.yuri.at, febrer 2014:

Neighbourhoods and crisis

Article de Consol Prados al portal CatalunyaPress, febrer 2014:

El mapa de la desigualtat

Post de Laura Casanova al Blog de l’UPCnet, febrer 2014:

Nou mapa de la innovació social a Catalunya

Post al Blog Social.cat, febrer 2014:

La crisi aguditza la distància entre barris rics i pobres

Post de Laura Casanova al Blog de l’UPCnet, gener 2014:

Els barris responen a la crisi amb innovació social

 

Resiliencia comunitaria frente a la crisis: innovación social y capacidad cívica en los barrios desfavorecidos

Paper presentat al V Congreso Internacional GIGAPP

Madrid, 29 setembre – 1 octubre 2014

Abstract:

Este artículo interroga la contribución de la innovación social a la capacidad de resistencia de las comunidades más desfavorecidas. Lo hace sobre la base de un estudio sobre la dinámica de la segregación urbana y la innovación social en el contexto de la crisis en Cataluña (España). El estudio adopta un enfoque multi-método que combina el análisis estadístico de la dinámica de la segregación urbana en el período 2001-2012; el mapeo de las prácticas de innovación social en toda la región; y el estudio comparado de 6 casos. El documento pone de relieve el carácter estructural y metropolitano de la segregación urbana en la región, que se ha agravado seriamente en el contexto de la crisis y de las transformaciones residenciales ocurrido durante los años de la burbuja inmobiliaria. También muestra que las prácticas de innovación social no tienden a surgir en las comunidades más desfavorecidas, sino en las zonas de ingresos medios con una tradición de movilización social. La resiliencia de las comunidades en las zonas urbanas desfavorecidas depende en gran medida de la capacidad para trabajar conjuntamente de los actores gubernamentales y no gubernamentales para afrontar los retos de las comunidades. En definitiva, el documento advierte sobre los riesgos de transferir a la innovación social la responsabilidad de la cohesión social en las ciudades y destaca la necesidad de políticas multi-escalares con efectos redistributivos entre los municipios y zonas urbanas.

Pots consultar el paper aquí.

Crisis, desigualdad social y segregación urbana en Cataluña

Paper presentat al V Congreso Internacional GIGAPP

Madrid, 29 setembre – 1 octubre 2014

Abstract

Basándonos en la investigación “Barrios y Crisis” (programa Recercaixa) en esta ponencia analizamos pormenorizadamente la evolución de las dinámicas de segregación urbana en los municipios catalanes en el período 2001-2012, poniendo especial hincapié en los efectos de las transformaciones residenciales ocurridas durante la burbuja inmobiliaria y en las consecuencias de la crisis económica desde 2008. Tras aclarar el concepto de la segregación y nuestra manera de tratarlo metodológicamente, exponemos sintéticamente los principales hallazgos de esta investigación y las lecciones políticas que pueden extraerse de ellos. Constatamos, en este sentido, un aumento significativo de la separación entre grupos sociales desiguales en el territorio, no sólo a nivel intramunicipal sino también a intermunicipal, lo cual nos demuestra la importancia de las políticas redistributivas y de planificación territorial en ámbitos supramunicipales.

Pots consultar el paper aquí.

Crisis, urban segregation and social innovation in Catalonia

Paper presentat a l’ECPR General Conference

Glasgow, 3-6 Setembre 2014

Abstract:

This paper interrogates the contribution of social innovation to the capacity of disadvantaged communities to resist the effects of the crisis. It does so on the basis of a study on the dynamics of urban segregation and social innovation in the context of the crisis in Catalonia (Spain). The study adopts a multi-method approach that combines the statistical analysis of urban segregation dynamics in the 2001-2012 period; the mapping of social innovation practices across the region; and a cross-case comparison of 6 case studies. The paper highlights the structural and metropolitan character of urban segregation in the region, which has seriously aggravated in the context of the crisis and of the residential transformations occurred during the years of the housing bubble. It also shows that social innovation practices do not concentrate in the most disadvantaged communities but in middle-income areas with a tradition of social mobilisation. Community resilience in disadvantaged urban areas is largely dependant on the capacity of governmental and non-governmental actors to work jointly to face the challenges of communities. All in all, the paper warns against the risks of transferring to social innovation the responsibility for social cohesion in cities and highlights the need of multi-scalar policies with redistributive effects between municipalities and urban areas.

Pots consultar el paper aquí

Barris i Crisi al Parlament

El dia 2 de juliol ens van convidar a comparèixer a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya per explicar els primers resultats de la recerca. El projecte va suscitar l’interès dels parlamentaris, que van formular diverses preguntes. Podeu consultar el vídeo de la compareixença de forma íntegra, amb la nostra exposició i el debat amb els diputats, o bé també podeu accedir als vídeos de les intervencions de forma desglossada al web del Parlament.

Compareixença Parlament juliol 2014

Barris i Crisi a la premsa

Recull d’articles de premsa i de programes de mitjans de comunicació que s’han fet ressò del projecte:

El Periódico, 3 març 2014:

Mapa de la innovación social en Catalunya

Entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, 27 febrer 2014:

Barris Crisi CatRadio

Barris rics vs. barris pobres

El Periódico, 25 febrer 2014:

Mes guetos que mai

Un barri lleig… des de fora

Portada. Los barrios organizados resisten mejor la crisis

El Periódico_portada_25feb14

El País, 25 febrer 2014:

La crisis agudiza la segregación entre barrios ricos y pobres

El Punt, 25 febrer 2014:

La crisi està intensificant la segregació urbana entre les rendes altes i les baixes

La Vanguardia, 24 febrer 2014:

La crisis agudiza la segregación entre las personas

Diari Ara, 24 febrer 2014:

La divisió entre els barris rics i pobres es dispara per la crisi

Europapress, 24 febrer 2014:

La segregació de classe alta és més gran que la de població amb menys recursos a Catalunya

El Mundo, 24 febrer 2014:

La crisis dispara la segregación de los barrios en Cataluña

ABC, 24 febrer 2014:

La crisis agudiza la segregación entre las personas con rentas altas y bajas

Cadena Ser, 24 febrer 2014:

Barris de rics, barris de pobres

Segregació urbana

El document que presentem a continuació resumeix els principals resultats de la feina realitzada fins el moment pel subprojecte “Segregació Urbana”, coordinat per Oriol Nel·lo i Eduard Jiménez.

El propòsit principal d’aquest subprojecte és analitzar les dinàmiques de la segregació urbana a Catalunya en el període 2001 – 2012. Per aquest motiu, hem construït un Índex Sintètic de Segregació Espacial a partir del creuament de dues variables socials (% de població desocupada i % d’immigració) i de dues variables urbanístiques (valor cadastral mig i grandària mitja de l’habitatge), totes elles analitzades per cadascuna de les més de 5.000 seccions censals existents a Catalunya per l’inici i el final del període estudiat.

Tot i que els resultats que presentem no són encara definitius, l’anàlisi realitzat ens permet constatar algunes tendències rellevants, com:

  • a) que la segregació urbana al 2001 ja era significativa, i que per tant no estem parlant d’un fenomen conjuntural vinculat a la crisi, sinó d’un fenomen estructural;
  • b) que la segregació dels grups socials més benestants és tant o més significativa que la dels grups socials més desafavorits;
  • c) que, malgrat tot, la segregació és més intensa entre els territoris més desafavorits.

El document explica els detalls metodològics de la recerca, presenta extensament les dades recollides i analitzades i subratlla les principals conclusions fins al moment.

…………………..

Informe Evolució de la segregació Urbana a Catalunya 2001-2012. Vol1 [ pdf ]

Santa Eugènia i el treball col•laboratiu per combatre la crisi

Informe provisional Santa Eugènia [ pdf ]
per Helena Cruz

P1060743El barri gironí de Santa Eugènia és fronterer amb el municipi de Salt, amb el qual forma un continu urbà on no es distingeixen els límits municipals. Fins fa cinquanta anys era un petit municipi independent que va patir els creixements urbans de Girona dels anys seixanta, acollint gran part de població immigrada del sud de l’Estat. La manca de planificació urbana d’aquella època feren que experimentés canvis profunds que van marcar el seu futur: passà a ser un barri amb una altíssima densitat de població, hi escassejaven les zones verdes i el seu element més emblemàtic, el Pont del Dimoni que l’unia amb el barri de Sant Narcís, fou desmuntat pedra a pedra i emmagatzemat.

Continua llegint

Salt: autogestió ciutadana davant la crisi

Informe provisional Salt [ pdf ]
per Helena Cruz

Salt (19)Salt és un petit poble agrícola que amb la instal·lació de les primeres fàbriques tèxtils començà a rebre onades immigratòries que han caracteritzat el seu esdevenir. Primer, amb la creació del barri El Veïnat al voltant de la fàbrica Coma Cros; després, amb la construcció del Sector Centre per l’arribada de població andalusa i extremenya als anys seixanta. La tercera, procedent de països subsaharians i magrebins, s’inicià ja abans de la bombolla immobiliària, i es produí al Sector Centre, d’on moltes famílies que s’ho podien permetre havien marxat. La configuració urbana de Salt, tant lligada a l’arribada de nous habitants, ha marcat significativament la composició social, les identitats i els paisatges del municipi.

Continua llegint

Informe executiu amb els primers resultats

Podeu consultar l’Informe executiu del primer any de recerca, on es recullen els principals resultats obtinguts així com els objectius marcats de cara al segon any.

Les activitats realitzades durant el primer any de recerca han estat:

  1. Anàlisi estadística de l’evolució de la segregació urbana en els municipis catalans en el període 2001-2012
  2. Elaboració d’una cartografia de les experiències d’innovació social a Catalunya
  3. Realització de sis estudis de cas, de diferents barris perifèrics de diferents ciutats de Catalunya