Mesurant la segregació urbana o quan allò notori pot amagar allò també rellevant

El cas de l’evolució de la segregació urbana a Catalunya dels estrangers, 2001- 2011

@edjihe

La segregació urbana és un fenomen de tal abast i complexitat que en el darrer mig segle s’han desenvolupat un nombre molt important d’indicadors que intenten mesurar la seva magnitud, des que el 1955 el matrimoni Duncan(1)  publiqués el seu ja famós índex de segregació (IS). No és aquí el lloc de fer-ne una discussió de detall, per bé que a la recerca tractarem la qüestió.

Aquesta entrada pretén, amb tot, abordar la discussió sobre les mesures de la segregació des d’una perspectiva no tant estrictament tècnica com de les implicacions interpretatives. En absència, fins el moment, d’una aproximació agregada al fenomen, la segregació urbana es mesura mitjançant la distribució urbana d’una variable, habitualment una característica de la població (nivell formatiu, renda personal, nacionalitat,…) que per hipòtesi es suposa distribuïda de forma desigual en el territori. Aquesta distribució desigual expressaria la segregació en aquell aspecte. Es construeixen així uns índexs que evoquen, poc o molt, el conegut índex de Gini.

En el marc del projecte de recerca en curs hem contrastat alguns d’aquests indicadors i volem comentar ara les seves limitacions, en particular quan, com és el nostre cas, hi ha la característica d’abastar el conjunt d’un territori i, també, identificar àrees urbanes concretes que expressin la segregació. Ens ajudarem pel següent gràfic, que mostra les funcions de densitat de la proporció d’estrangers en les seccions censals de Catalunya per als anys 2001 i 2011.

CorvesEstr

A primera vista es comprova el que tots ja sabem: entre 2001 i 2011 el pes dels residents estrangers es va més que triplicar, i en el darrer any un nombre significatiu de seccions van assolir una proporció d’estrangers elevadíssima. Semblaria obvi afirmar que la segregació va augmentar.

Cognitivament estem sobretot acostumats a pensar en termes de distància a la mitjana, establerta aquesta darrera com la distribució ideal. Tanmateix no és tant obvi com mesurar la segregació, la seva evolució, i encara menys la seva caracterització. Per exemple, l’any 2011 la secció amb més alta proporció d’estrangers en té un 71,04%, molt més lluny de la mitjana catalana del 15,74% que les 14 seccions que no en tenen cap, d’estranger. Què ens indica més segregació? És la mateixa segregació? I el comportament de la resta de més de 5000 seccions de Catalunya?

Per respondre a totes aquestes preguntes hem dibuixat en el gràfic les funcions de densitat normals, aproximades a partir d’una distribució de Poisson construïda sobre la mitjana poblacional de la variable. I la recerca examinarà, si més no, quatre aspectes:

i) Compararà les dispersions globals de les funcions de densitat reals amb les aproximacions normals per a cada any, com a mesura global de segregació, prenent com a referència l’índex espaial utilitzat per Maurin (2)

ii) Establirà l’evolució temporal de la comparació anterior, com a mesura dels canvis agregats en la segregació

ii) Examinarà el volum de seccions que es situen per sobre de la corba normal, habitualment en els extrems de la funció.

iii) Identificarà les àrees urbanes d’aquestes darreres seccions.

iv) Analitzarà l’evolució temporal de les àrees urbanes identificades en l’anterior.

Només per anar fent boca: la segregació urbana a Catalunya mesurada per la distribució espaial dels estrangers hauria augmentat en el període més d’un 30%. El nombre de seccions en els dos decils extrems de la distribució ha augmentat en prop de 900 seccions, passant de 2.200 a 3100 seccions en els decils extrems. Pensi’s que el decil ‘normal’ fora d’unes 500 seccions per extrem: hi ha més de 2.000 seccions amb uns valors anormalment alts o baixos de residents estrangers. D’aquestes, en el 2011, hi ha 1.400 que són seccions on trobem una proporció menor d’estrangers de la que ens indicaria la corba normal.

Vaja, que a vegades allò més notori, l’elevada concentració d’estrangers en determinades zones urbanes, pot amagar fenòmens molt rellevants: la creixent segregació urbana dels autòctons en el país.

Notes:

(1) Duncan, O.D.; Duncan, B. A (1955) Methodological analysis of segregation indexes, in American Sociological Review, vol. 41, p. 210-217

(2) Maurin, E. (2004) Le ghetto français. Enquête sur le séparatisme social. Paris: Seuil e La République des Idées

Advertisements

Un pensament sobre “Mesurant la segregació urbana o quan allò notori pot amagar allò també rellevant

  1. Retroenllaç: Propostes cartografiat d’innovació social | Barris i Crisi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s