Projecte sobre dinàmiques de segregació urbana i innovació social davant la crisi
Una recerca que diagnostica els efectes i les conseqüències socials de la crisi, i també les respostes que s’hi estan donant des dels barris
El projecte Barris i Crisi respon a dos grans objectius: el primer, analitzar els impactes de la crisi sobre les desigualtats socioespacials en els municipis catalans i, més concretament, els seus efectes sobre els barris més desafavorits; el segon, identificar i analitzar el tipus de respostes que s’estan donant a aquesta situació des dels mateixos barris, intentant comprendre quins són aquells elements que contribueixen a la resiliència de les comunitats davant la crisi.
Aquesta recerca posa llum sobre una realitat fins ara poc reconeguda i poc estudiada, ja que bona part dels estudis existents sobre els impactes socials de la crisi en el nostre país han deixat de banda la seva dimensió territorial. La recerca ens està permetent constatar la desigual distribució territorial de les conseqüències socials de la crisi, i el conseqüent eixamplament de la distància entre els barris més benestants i els més desafavorits. Els barris més vulnerables tendeixen a ser aquells que es troben més aïllats territorialment i on hi ha una major concentració de població d’origen estranger amb molt pocs recursos econòmics. Malgrat l’extrema vulnerabilitat d’alguns d’aquests barris, la situació no arriba a esdevenir del tot insostenible des del punt de vista de les privacions, la convivència social i l’estabilitat política gràcies a les dinàmiques de solidaritat interpersonal entre veïns, a la feina solidària de les entitats i al treball conjunt entre les administracions i el teixit associatiu.
“Barris i Crisi” ens permetrà explorar la importància de les polítiques d’inversió pública en els barris desafavorits, així com el valor del treball comunitari realitzat per les entitats i les administracions. A través de la combinació de diferents metodologies (quantitatives i qualitatives), i gràcies al treball interdisciplinari d’un ampli equip de recerca, esperem poder donar resposta a diversos interrogants de gran transcendència en el context actual: com han evolucionat les dinàmiques de segregació urbana en el nostre país i quins possibles escenaris es deriven d’aquesta evolució? Quins factors estan contribuint a la resiliència dels barris desafavorits davant la crisi i quina és la seva fortalesa? Quines línies d’actuació haurien de seguir les administracions i el teixit associatiu per tal de donar resposta a aquesta situació?
“Barris i Crisi” s’estructura en dos grans suprojectes: el subprojecte “Innovació Social” i el subprojecte “Segregació Urbana”.
El subrojecte Innovació Social (IS) se centra en tres eixos de treball: a) la construcció d’un mapa d’experiències socialment innovadores en els municipis catalans; b) la realització de diversos estudis de cas (barris desafavorits) on analitzar en profunditat els impactes de la crisi i les respostes que s’hi estan donant; c) l’aprofundiment de la investigació en algun dels barris analitzats, en col·laboració amb els actors del territori, per tal d’explorar el tipus de respostes socialment innovadores que afavoreixen la capacitat de resiliència de les comunitats locals.
El subprojecte Segregació Urbana (SU) s’estructura en 4 eixos: 1) l’anàlisi de dades a Catalunya, a nivell de secció censal, per tal d’observar les dinàmiques de segregació en el context de la crisi; 2) l’anàlisi de l’evolució dels barris que han estat objecte de programes de rehabilitació en el marc de la Llei de Barris; 3) la realització d’un grup de discussió amb tècnics dels Plans de Barris per analitzar-ne la seva eficàcia; 4) la realització d’un estudi sobre l’evolució del comportament electoral dels barris desafavorits.
Barris i Crisi 
El projecte Grups locals guifi.net – Hospitalet em sembla que l’heu errat d’Hospitalet!! Està situat en el de l’Infant i correspon pel que hi ha a la descripció al de Llobregat. És així?
He llegit dades de l’atur a Barcelona del 10,2% (mitjana) i del 19% a Ciutat Meridiana com a màxima de la ciutat. Possiblement esteu fent servir manipulades dades del Consell Econòmic i Social que calcula la població aturada sobre TOTA la població adulta i no estrictament en relació a la població activa. Estranyes acrobàcies conceptuals…
Primer de tot, disculpa el retard en la resposta, Joan. Efectivament, les dades amb les que hem treballat són sobre la població en edat de treballar. Així ho constatem en l’informe: no disposem de dades de població activa per secció censal pel darrer any del període estudiat (2001-2012).
Bon dia.
Des del Consell Econòmic i Social de Barcelona volem puntualitzar les dades que vam utilitzar en l’informe objecte d’aquests comentaris. Com be responen els responsables de l’IGOB-barris, en el nostre informe es va insistir reiteradament en que el percentatge que utilitzaven de cara a mesurar l’impacte de l’atur als diferents barris de la ciutat era el cocient entre l’atur registrat a cada barri i la població 16-64 anys. No parlavem, per tant, de taxa d’atur, que certament utilitza la població activa, sinó de pes de l’atur registrat sobre la població en edat de treballar. La raó d’utilitzar dades de població és que aquestes sí existeixen a nivell de barri, mentre que no hi ha cap dada de població activa per barris, ni tan sols per districtes. Ja ens agradaria a nosaltres tenir-les!
Des del CESB ens oferim a respondre a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir els lectors de l’informe, i agraïm a tothom l’interès mostrat per tots els lectors.
Salutacions
CESB