per Helena Cruz
Santa Eugènia és un barri de 16.358 habitants situat a l’extrem est de Girona que està unit amb el barri del Veïnat de Salt. Aquesta posició geogràfica a mig camí entre l’eixample gironina i el centre de Salt és una bona metàfora de la seva situació en termes sociodemogràfics. Si ens fixem amb les dades estadístiques veurem que comparteix amb Salt alguns indicadors que assenyalen una certa vulnerabilitat urbana. A dia d’avui té una densitat de 12.453 habitants/km2, compta amb un 36% de població d’origen estranger, una estructura d’edats jove, el 28% de la població no té estudis i l’atur hi té especial incidència.
Tanmateix, encara que sigui un barri perifèric, ha gaudit del fet de pertànyer a un municipi gran, on certes polítiques i inversions també hi ha arribat (tot i que alguns consideren que tard i malament).
Santa Eugènia era un poblet agrícola al costat de les hortes que fou annexionat a Girona perquè aquesta pogués expandir-se com una gran ciutat. Aquest fet, cinquanta anys després encara és molt present al barri, és l’eix de reivindicació principal que uneix a la ciutadania i estructura gran part de les activitats de les entitats culturals històriques.
Fou amb l’arribada de la immigració del sud d’Espanya que iniciaren els canvis: la construcció de blocs d’edificis sense reserva d’espais verds ni equipaments va configurar una morfologia urbana extremadament densa. Segurament per la seva posició geogràfica, i per oferir uns preus d’habitatge menors respecte la resta del municipi, a finals dels anys noranta començà a acollir població immigrant extracomunitària, que es localitzava en gran part en els edificis que eren abandonats per aquelles famílies que podien accedir a un habitatge de millors condicions.
Aleshores les associacions de mares i pares de les escoles del barri començaren a treballar de forma coordinada per gestionar l’arribada d’un nou alumnat, que moltes vegades era passatger. Així nasqué la Coordinadora de les AMPA, que treballà juntament amb els tècnics municipals per elaborar un pla comunitari que tingués per objectiu fomentar la convivència. I així va emergir un embrió que posteriorment ha esdevingut un espai de col·laboració estable que ha permès un treball conjunt entre el teixit veïnal i l’administració.
Si bé el passat independent és un element aglutinador de reivindicacions, a Santa Eugènia el catalitzador de les iniciatives ciutadanes és el Centre cívic de Can Ninetes. Aquest espai no és tan sols un equipament cultural, sinó que exerceix una funció de servei públic comunitari.
Aquesta no és una particularitat de Santa Eugènia, cal entendre-la en el marc de la política dels serveis socials de l’Ajuntament de Girona que des dels anys vuitanta han fomentat la ubicació d’aquests equipaments als barris, els quals han exercit una funció social i comunitària. L’ús intensiu d’aquest espai, l’apoderament de les entitats eugenials i el treball dels tècnics municipals ha permès configurar una xarxa de col·laboració que fa gairebé dos anys resultà en la cogestió de l’espai entre els serveis municipals i la Mancomunitat d’entitats de Santa Eugènia-Can Gibert.
Fou arrel del Pla de Barris que les entitats van percebre la necessitat de coordinar-se entre elles per tenir més força davant l’administració. Alhora però, la fundació de la Mancomunitat ha facilitat que les iniciatives ciutadanes puguin fer-se realitat. Moltes de les experiències d’innovació social que han emergit al barri durant els darrers anys ho han fet en el marc de la Mancomunitat: des de la creació del Banc del Temps Pont del Dimoni, fins a l’Escudella Solidària i Cuinem Juntes i Mengem en Família o la Xarxa cooperativa Santa Eugènia es nodreixen d’aquest espai d’acció i relació que permet coordinar activitats i unir esforços.
Això ha fet que Santa Eugènia, davant els impactes de la crisi, gaudeixi tant d’una estructuració del teixit veïnal fort i atent als canvis del barri com d’uns espais on treballar conjuntament amb l’administració. Unes condicions que la predisposen a resistir millor a la crisi.
El barri gironí de Santa Eugènia és fronterer amb el municipi de Salt, amb el qual forma un continu urbà on no es distingeixen els límits municipals. Fins fa cinquanta anys era un petit municipi independent que va patir els creixements urbans de Girona dels anys seixanta, acollint gran part de població immigrada del sud de l’Estat. La manca de planificació urbana d’aquella època feren que experimentés canvis profunds que van marcar el seu futur: passà a ser un barri amb una altíssima densitat de població, hi escassejaven les zones verdes i el seu element més emblemàtic, el Pont del Dimoni que l’unia amb el barri de Sant Narcís, fou desmuntat pedra a pedra i emmagatzemat.
Barris i Crisi 