A on s’innova socialment?

@hel_cruz

La sobreposició dels mapes d’innovació social i de segregació urbana ens ha generat un nou mapa on es pot visualitzar alhora la intensitat de segregació i la localització de la innovació social, de manera que ens permet fer una anàlisi sistemàtica dels patrons de distribució espacial de la innovació social i de la seva correlació amb els processos de diferenciació socioespacial.

A través de corbes de nivell hem representat les zones que tenen un intensitat significativa de segregació. En verd hem representat les àrees amb segregació superior, és a dir, aquelles zones on es concentren uns menors nivells de població estrangera i població aturada i majors valors cadastrals i de superfície d’habitatge. També s’han delimitat, en vermell, les àrees amb major segregació inferior: aquelles zones amb majors valors de població estrangera i població aturada i menors valors cadastrals i menor superfície dels habitatges. Alhora, hem ubicat, en blau, les experiències d’innovació social contingudes en el Mapa de la Innovació Social de Catalunya, tal i com es pot visualitzar a la següent imatge, en aquest cas corresponent a la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona (de de Mataró a Begues i de Matadepera a Barcelona).

mapa IS vs segregació amb noms

Figura: Intensitat de la segregació versus localització de la innovació social

 Els resultats són força reveladors: el 87% de les 708 pràctiques d’innovació social identificades es localitzen en àrees de no segregació, és a dir fora de les corbes de nivell i, per tant, només un 13,3% ho fa en àrees segregades (94 experiències). Si ens fixem en les iniciatives socialment innovadores que es troben en àrees amb segregació urbana, veurem que tant sols el 4,2% del total de les experiències d’innovació social (30) es localitzen en àrees amb segregació inferior, és a dir en les zones més empobrides. En canvi, 64 experiències (9,1%) es troben en àrees de segregació superior.

Si analitzem la distribució de les iniciatives d’innovació social per àmbits territorials, s’evidencia que la gran majora, un 70,9%, es troben a la Regió Metropolitana de Barcelona. En segon terme, però a molt distància, trobem les Comarques Gironines amb un 9%, les Comarques Centrals amb el 7,8% de les pràctiques i el Camp de Tarragona amb un 5,9%. Els àmbits territorials que acullen menys pràctiques d’innovació social són les Comarques de Ponent (3,7%), Alt Pirineu i Aran (1,6%) i Terres de l’Ebre (1,1%).

 taula dades

Figura: Distribució de les pràctiques d’innovació social segons àrees de segregació

Amb les dades proporcionades pel Mapa de la Innovació Social i els mapes de Segregació Urbana podríem considerar que aquest tipus de pràctiques no tendeix a sorgir en àrees urbanes amb ingressos alts ni en les comunitats més desafavorides, sinó que emergeixen en les zones de baixa segregació -barris amb ingressos mitjos o amb nivells significatius de barreja social. Lluny de ser una estratègia de persones i grups socials socialment exclosos i empobrits, les pràctiques d’innovació social neixen sobretot en àrees socialment integrades i, especialment en el cas concret de Barcelona, estan liderades per grups socials progressistes que pretenen experimentar formes alternatives de consum, interacció social i participació política.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s