Pardinyes: millores urbanes, heterogeneïtat social i efectes de la crisi

Informe final Pardinyes [ pdf ]
per Andreu Camprubí

DSCF0807

El barri de Pardinyes és un barri amb una historia similar a la d’altres barris catalans: va passar de ser una partida rural a un barri industrial durant la primera meitat del segle XX; va rebre immigració interior a partir dels anys 50; aquesta immigració primer va habitar cases d’autoconstrucció i després promocions d’habitatge social.
El barri ha patit una desconnexió física i simbòlica de la resta de la ciutat al quedar darrera les vies del tren i tenir poques vies d’accés.

Continua llegint

Anuncis

Imatges del cas de Pardinyes

Tot seguit us mostrem algunes de les imatges que hem anat recollint durant la realització de l’estudi de cas de Pardinyes. Les forografies que us adjuntem a continuació les ha realitzat l’Ivan Bitrià, excepte les corresponents a la Mitjana, que les hem extret d’Internet.

Abans de les fotos del barri, us en mostrem unes de l’assmeblea del 15m del barri de Cappont, que també han estat entrevistats per aquesta recerca, ja que són l’única assemblea de barri del 15m existent a la ciutat.

Continua llegint

Cròniques d’un barri des de la trinxera de Serveis Socials

*com indicàvem en aquest post, trobar versions molt similars d’una mateixa realitat pot ser indicatiu de fortalesa dels resultats i el discurs, però també ho pot ser d’una construcció esbiaixada i consensuada de la realitat. A continuació podrem aprofundir en les dinàmiques d’un procés de recerca qualitatiu, ja que la versió mostrada a continuació sobre certes realitats divergeix de la que ens havien donat fins ara els actors més institucionalitzats. Així mateix passarà amb el següent post. Varem optar per presentar el cas de Pardinyes d’aquesta manera perquè el lector del blog sigui més conscient de com es desenvolupa el procés de recerca, seguint-ne la seva evolució. Així el lector també es podrà fer una idea de quins són els discursos que emergeixen en diferents contexts i per part de diferents actors.*
Continua llegint

Capacitat Cívia de Pardinyes: aïllament, lluites i heterogeneïtat

Tal i com us vam anunciar al twitter del projecte @BarrisCrisi, la setmana passada vam dur a terme entrevistes amb el president i un vicepresident de l’associació de veïns i també amb el Regidor del barri de Pardinyes. Totes dues entrevistes ens van aportar informació molt similar. Quan es fa recerca això és una bona senyal, ja que aporta validesa a les afirmacions d’una i altra entrevista, però, per altra banda, sempre ens agrada extreure coses noves, discursos contraposats que ens aportin major riquesa.

En aquest post farem una breu exposició de quins són els motius que expliquen la capacitat cívica del barri de Pardinyes. En les entrevistes hem pogut constatar que al barri hi ha un fort treball en xarxa entre les més de 100 entitats existents. A més, a diferència d’altres barris de Lleida, no vam identificar bàndols oposats en les entitats, sinó que totes, malgrat puguin tenir conflictes puntuals, s’articulen al voltant de l’associació de veïns.  El fet de que hi hagi conflictes no és un punt negatiu –sempre que no desencadenin divorcis irreconciliables- sinó que força als diversos actors a debatre, negociar, relacionar-se i posar-se d’acord. El conflicte i, sorbetot, la seva resolució reforcen els llaços i els vincles comunitaris.

Però, quins són els factors que permeten que el barri tingui una important capacitat cívica? D’on ve la força i paper central de l’associació de veïns? S’afirma que al barri hi ha un sentiment de pertinença molt fort, hi ha molt orgull de barri. Avui en dia, les persones del barri de Paridnyes encara diuen “me’n vaig a Lleida”, com si la ciutat i el barri fossin coses diferents, i ho són. Bàsicament s’explica per tres motius:

  1. Aïllament: ja hem explicat en aquest post que el barri de Paridnyes va néixer a les afores de la ciutat, als territoris d’una partida rural. El seu naixement va venir lligat a la construcció d’una estació de mercaderies als anys ‘20 i la immigració dels anys 50. Això va generar que el barri quedés separat de la ciutat de Lleida per les vies del tren i que fos de difícil accés, ja que no hi havia vies de comunicació entre el barri i la ciutat. El seu aïllament ha generat que, efectivament, es donessin dinàmiques associatives autònomes i els seus habitants tinguessin la sensació de viure en un poble separat de Lleida. Aquest aïllament explica dinàmiques identitaries similars en barris de Lleida que estan igualment aïllats i comparteixen història com Magraners o el Secà de Sant Pere.  Sembla, doncs, que les dinàmiques “de poble” faciliten una identificació personal amb els veïns que permeten dinàmiques comunitàries i de treball força reeixides.  Identificar als altres sota la mateixa categoria amb la que s’identifica un mateix (“són del meu barri”) facilita molt les dinàmiques de treball i cooperació, ja que s’identifiquen uns objectius comuns i es fa pinya davant les adversitats, que als inicis del barri modern, eren moltes.  Aquestes dinàmiques d’identificació, a més, són necessàries pel sorgiment de la solidaritat. Això ha permès iniciatives solidaries com l’apadrinament de beques escolars per part dels veïns del barri. 
  1. Lluites i victòries: això va molt lligat amb el punt anterior. La urbanització del barri era molt deficient als anys 50, 60 i 70. A l’igual que altres barris obrers de Catalunya, es van dur a terme moltes lluites i reivindicacions lligades a l’asfaltat dels carrers, clavegueram, enllumenat, etc. Ara bé, al barri de Pardinyes, a més, hi va haver una lluita molt important i simbòlica (acabada amb victòria) com va ser aconseguir el trasllat d’una factoria de gas que hi havia al barri per portar-la al polígon industrial.  Aquestes lluites, lligades amb l’aïllament físic del barri va generar un sentiment “d’haver-se d’espavilar sols i  junts” als veïns del barri. Les seves demandes i reivindicacions només es van assolir després d’unes dinàmiques de lluita i treball comunitari important, tot articulat per l’associació de veïns. 

Actualment el barri disposar de molts equipaments (alguns únics a la ciutat) i una bona connexió amb la ciutat de Lleida. Piscines públiques, gimnàs municipal, pavelló, skatepark, camp de futbol de gespa, la Mitjana, escoles i instituts, circuit de cotxes teledirigits, club de tir amb arc, rocòdroms, club de piragüisme, les festes de barri més populars de la ciutat, etc. Tot són fruit de les reivindicacions de l’associació de veïns que li han aportat molta legitimitat i visibilitat entre els habitants del barri i la ciutat en general.

sk8PardRocodromPardinyes

  1. Heterogeneïtat: En aquest treball s’afirma que un dels factors importants per fomentar les xarxes relacionals i el capital social és l’heterogeneïtat sociològica dels municipis. De fet, la recerca “Barris i Crisi” també analitzat les dinàmiques de segregació urbana arrel de la crisi. En el cas del barri de Pardinyes trobem una taxa d’immigració inferior a la mitjana de Lleida i inferior a altres barris. A més, els entrevistats afirmen que el barri sempre ha estat molt acollidor amb tothom.

Durant els anys de bombolla immobiliària, el barri també va créixer. Al ser, però, un barri de les afores, els preus dels pisos eren inferiors als d’altres zones de Lleida. Això va generar que nombroses parelles joves anessin a viure al barri atrets pels baixos preus i els bons serveis existents, juntament amb persones nouvingudes que volien prosperar i marxar de barris molts més degradats com el Casc Antic.

Aquests factors han generat una combinació d’èxit a nivell demogràfic i sociològic al barri: als antics habitants obrers i lluitadors -amb un fort vincle comunitari- s’hi sumen nouvinguts amb ganes d’integració i parelles joves de classes mitges. Això fa que els nous habitants del barri s’hagin integrat de seguida a les dinàmiques associatives preexistents.  Aquest és el cas d’un dels vicepresidents d’Orvepard (l’associació de veïns), que va anar a viure al barri des del centre, atret per les bones condicions del barri, i s’ha trobat un entorn molt dinàmic i amb entitat pròpia, fins al punt d’esdevenir vicepresident de l’associació de veïns.

immigracioPard

Més endavant analitzarem el paper d’Orvepard com el “pal de paller” de totes les entitats del barri. Segons ens expliquen, el seu èxit és ser un pal de paller que dóna llibertat total a totes les entitats, però que coordina i posa d’acord quan cal treballar en xarxa.

El #15M de Cappont, Lleida: els últims Mohicans

Ahir vam entrevistar a dos dels participants de l’assemblea del 15M del barri de Cappont de Lleida i vam assistir a la seva assemblea setmanal. Tot i que a la ciutat de Lleida l’estudi de cas és el barri de Pardinyes, vam decidir ampliar una mica el cas d’estudi atès que l’assemblea del barri de Cappont és l’única assemblea de barri del 15M que encara està activa a la ciutat de Lleida.

 15M Cappont

A l’espera de realitzar treball de camp a Pardinyes, volíem esbrinar què fa que a Cappont encara hi hagi una assemblea activa quan la resta de les de la ciutat de Lleida ja s’han desactivat.

Quan vam interrogar sobre aquest fet als participants de l’assemblea, van explicar aquest fet amb dos factors:

  1. La voluntat de les persones que participen a l’assemblea. De persones fixes a l’assemblea de Cappont n’hi ha unes 6 i han agafat un fort compromís els uns amb els altres. Això fa que mantinguin activa l’assemblea, ja que no assistir-hi es vist com una manca de respecte cap als altres. A més, al ser tant pocs, cada un d’ells es considera una part important del grup i això els motiva a continuar. Això posa de relleu els efectes comunitaris de la baixa densitat de població, tal i com es conclou en aquesta tesina d’Andreu Camprubí. 
  2. La dinàmica de l’assemblea. Aquest factor el vam poder constatar al participar a l’assemblea del dia d’ahir. Les seves assemblees són molt operatives, disposen d’un ordre del dia molt travat i els punts que l’integren són de caire operatiu. Es debat de tasques i futures actuacions i també es reserva una part per a fer valoració i crítica d’actuacions passades. Potser és pel fet de ser pocs o de que ja s’entenen molt bé, però el ritme de l’assemblea és dinàmic i no es perden en debats ideològics, que a vegades es presenten estèrils i feixucs, sobretot per persones poc polititzades. Un dels factors que identifiquen com a desmotivador i que pot explicar la desactivació de la resta d’assemblees és, precisament, el fet de que moltes assemblees són poc dinàmiques i poc operatives. Veure que no hi ha unes tasques i accions concretes que interpel·lin directament als participants pot generar una pèrdua de vinculació amb l’assemblea. 

En aquest cas, els membres de l’assemblea no consideraven que la seva continuïtat es degués a la composició del barri o a una situació social especialment desafavorida. Si bé és cert que el barri de Cappont també va créixer amb l’immigració dels anys 50-60 –cosa que en defineix la seva composició sociològica- i que té una taxa d’immigració superior a la de Pardinyes (com es veu aquí), la resposta i implicació de la gent del barri és molt minsa. Per tant, que a Cappont hi romangui l’única assemblea de barri activa de la ciutat de Lleida no s’explica per factors exògens a l’assemblea i, per tant, no podem afirmar que hi hagi una capacitat cívica especialment potent en aquest barri que permeti explicar l’existència dels “últims Mohicans”.

Pel que fa pràctiques que es poden considerar innovadores, els membres del 15M relaten la realització d’un mercat d’intercanvi de joguines per la campanya de Nadal que va tenir força èxit. Això contrasta amb una iniciativa d’intercanvi i socialització de llibres escolars que no va comptar amb la col·laboració de les escoles del barri i que no va tenir gaire èxit.

Per al cas concret de Pardinyes, els  entrevistats ens van explicar, com a motiu de la dissolució de l’assemblea en aquest barri, que alguns membres del 15M de Pardinyes van decidir entrar a l’Associació de Veïns i treballar des de dintre i de forma conjunta amb l’AVV i d’altres es van integrar a la PAH. Ho corrovorarem a mesura que el treball de camp vagi endavant.

Relacionat amb els suports que reben i no reben els últims Mohicans del 15M de Cappont

Durant l’entrevista als dos membres de l’assemblea va sortir un fet ben curiós i que ens caldrà contrastar quan anem al barri de Pardinyes i entrevistem a l’associació de veïns.

Pel que fa als suports que no reben, cal destacar la negativa a col·laborar amb la que s’han trobat sempre per part de l’associació de veïns (AVV) de Cappont. Caldrà aprofundir més en aquest aspecte, però un dels motius esgrimits pels membres de l’assemblea és una relació clientelar de l’AVV amb l’Ajuntament que fa perillar les subvencions d’aquesta en cas de realitzar actuacions contraries als interessos de l’Ajuntament.

Un episodi concret és quan el 15M va iniciar una campanya de Nadal per animar als veïns de Cappont a realitzar les compres als comerços de barri, ja que molts han hagut de tancar arrel de la crisi i la construcció d’un gran supermercat al barri. Van demanar als comerciants suport en la realització de fotocòpies i un espai als seus aparadors per penjar els cartells de la campanya. En un primer moment, l’iniciativa va tenir molt bona rebuda per part dels comerciants, però quan ho van comunicar a l’Associació de Comerciants del barri i la FECOM, aquests van paralitzar la iniciativa i no es va acabar duent a terme.

Tampoc han rebut suports per part del CAP del barri quan van organitzar mobilitzacions en contra del tancament del centre d’atenció primària durant les tardes dels mesos d’estiu. Des del CAP els veien com una molèstia i els instaven a protestar a l’hospital Arnau de Vilanova.

Sembla ser, doncs, que les iniciatives del 15M són molestes per diversos sectors de la societat Lleidatana, inclús quan les iniciatives són en favor d’aquests col·lectius.

Per altra banda, els últims Mohicans han entrat en bona relació amb altres moviments socials de la ciutat, amb els comerciants de la plaça on fan les assemblees –un bar regentat per un xinès els dóna un punt de llum i el locutori els permet fer fotocopies- i amb altres entitats del barri de Cappont.

Cal destacar que en més d’una ocasió, una coneguda cadena de supermercats ha col·laborat amb l’assemblea de Cappont donant-los material i menjar per algun acte popular. Ara bé, aquesta cadena de supermercats mai ha volgut que es fes públic. Això reforça la idea de la mala premsa que deu tenir el 15M en certs sectors lleidatans, ja que són diverses institucions les que no volen que se’ls vinculi amb aquest moviment ciutadà.

Actualment estan en converses amb els Serveis Socials del barri per accedir a dades sobre pobresa i receptors del Banc d’Aliments a Cappont. Pel que sembla, els Serveis Socials han mostrat una bona predisposició a col·laborar i cedir aquestes dades. Les dades les volen per reclamar un punt de recollida d’aliments al barri, ja que el Banc d’Aliments de Lleida està situat a un polígon industrial i només s’hi pot accedir amb cotxe o autobús. Això és una barrera important i mina de forma greu la necessària dignificació dels receptors d’aquest tipus d’ajuda.

En el cas de l’assemblea del 15M  de Cappont i excloent la col·laboració amb els Serveis Socials del barri, sembla que com més institucionalitzats estan els actors, menys disposats a col·laborar. Caldrà aprofundir més en aquesta afirmació al llarg del treball de camp del cas, ja que, de ser certa, tindria importants implicacions pel que fa a la capacitat cívica dels barris i la possibilitat d’articular actuacions d’innovació social on hi participin els diferents actors.  També caldrà veure quines implicacions ha tingut a Pardinyes que diversos membres del 15M entressin a formar part de l’AVV.

Breus apunts demogràfics

A continuació mostrarem algunes dades de context del barri de Pardinyes. Aquestes són només dades demogràfiques extretes del Padró de l’Ajuntament de Lleida i Idescat.

El primer que cal observar és l’estructura per edats, observem que, respecte la mitjana de la ciutat de Lleida, Pardinyes és un barri més jove.

Índexs Pardinyes Lleida
Envelliment

38,96

100

Dependència juvenil

28,65

23

Aquesta major joventut de la població es confirma quan observem les dades per grups d’edat:

grafic1Pard

Com es pot veure, Pardinyes té major percentatge de població en els grups menors de 15 anys i també en el col·lectiu de 36 a 55 anys. La resta de col·lectius, sobretot a partir de 56 anys, tenen major representació en el conjunt de la ciutat de Lleida.

Aquest gràfic també serveix per constatar la major esperança de vida de les dones respecte la dels homes.

A vegades, aquestes estructures demogràfiques més joves es poden explicar per l’efecte de la població nouvinguda, ja que és un grup amb major representació en els grups en edat activa i acostumen a tenir uns règims natalicis més dinàmics. Ara bé, en el cas de Pardinyes, la proporció de persones nouvingudes és menor que en el conjunt de Lleida i també que en altres barris.

grafic2Pard

Tot i aquesta menor proporció de nouvinguts, podem constatar el diferent comportament demogràfic d’aquest col·lectiu al barri:

grafic3Pard

En el cas concret de Pardinyes, la població nouvinguda és molt més present en els trams d’edat activa i molt menys en els trams de major edat. Pel que fa al règim de natalitat és difícil discernir, amb aquestes dades, si els nouvinguts tenen més fills, ja que els fills d’estrangers nascuts aquí entren als recomptes de població autòctona al tenir la nacionalitat espanyola.

Aquestes dades hauran de ser complementades amb els resultats de la recerca del subgrup de Segregació urbana. Al seu torn, durant la fase de recerca qualitativa, caldrà observar si aquesta diferent estructura demogràfica del barri permet explicar dinàmiques comunitàries diverses.

Piràmides de Població de Pardinyes, Cappont i Lleida, 2012

piramidePardinyes

piramideCappont

piramideLleida

El barri

En la redacció de l’informe corresponent a l’estudi de cas de Pardinyes es recollirà més informació. Serveixi aquesta entrada com una breu presentació d’aquest barri lleidatà.

Està situat a l’est de la ciutat i delimita al sud amb el riu Segre i a l’est amb el Parc de la Mitjana. Això fa que el barri disposi de la major zona verda de la ciutat de Lleida. Actualment hi viuen una mica més de 13.000 persones i té una densitat de població superior als 18.000 habitants per km quadrat, ja que la seva superfície és de 0,67 km quadrats.

Històricament era un barri fora muralla format per masies (a Lleida es diuen “torres”) i camps de conreu. La seva conformació actual es deu, sobretot, al creixement experimentat amb la immigració interior de mitjans segle XX. Això també en configura la seva composició sociològica i explica alguns habitatges d’autoconstrucció que encara romanen al barri, així com també permet entendre la seva tradició associativa.

Al barri hi ha més de 100 entitats que tenen el seu punt de trobada en el Centre Cívic i és considerat un dels barris amb major dinamisme associatiu de la ciutat de Lleida.

pardinyes