Mapa de la innovació social a Catalunya

Link al mapa d’innovació social a Catalunya

Link al formulari per afegir experiències d’innovació social

Presentem el mapa d’innovació social a Catalunya que hem anat configurant durant aquest mesos en el marc de la recerca ‘Barris i Crisi‘. Un mapa general on es poden trobar georeferenciades pràctiques socialment innovadores que considerem rellevants tant pel seu rumb històric com per la seva importància en el moment actual. Les diferents pràctiques que hi podeu trobar, les hem associat a un seguit de categories indicades a la llegenda del mapa:

  1. Solidaritat ciutadana (Bancs de temps, moviments antidesnonaments)
  2. Territori, mediambient i energia (Horts urbans i energia alternativa
  3. Xarxes telemàtiques ciutadanes
  4. Economia i consum alternatiu (Finances socials i grups de consum)
  5. Espais autogestionats

Més que un resultat, considerem que aquest mapa és una eina que tant pot servir per a la pròpia recerca, com per tothom que en vulgui donar ús. Alhora, seguint les indicacions del formulari, qui vulgui enriquir-lo, pot incloure d’altres experiències que encara no han estat introduïdes.

Evidenment, les limitacions d’aquest tipus d’ordenació de la informació són diverses, i som conscients que no mostra tota l’activitat que podríem arribar a considerar socialment innovadora. Esperem que segons seguim avançant en la recerca i amb les contribucions i suggeriments que puguem rebre, aquesta eina sigui cada cop més completa i puguem anar perfeccionant possibles inexactituds en la informació o pràctiques que encara no hi són presents.

A més del treball de recerca i disseny realitzat per part del nostre equip, hem fet servir fonts que han estat vertebrals per a sumar el 600 casos que actualment tenim situats sobre el territori:

Aquest mapa és una iniciativa de l’equip de recerca de Barris i Crisi, coordinat per Rubén Martínez Moreno amb la col·laboració d’Álvaro Serrano Sol i desenvolupat per Gerald Kogler.

Anuncis

Propostes cartografiat d’innovació social

LIMITACIONS INICIALS I PROPOSTES

Com comentàvem al primer post sobre mapes d’innovació social, per a la recerca ‘Barris i crisi’ estem treballant en una triple proposta per a cartografiar la innovació social al territori català. Si bé la definició de la innovació social és més o menys fàcil de situar, no podem dir el mateix de la seva contextualització sobre un mapa visual. La georeferenciació de totes les pràctiques socialment innovadores que avui es poden donar a Catalunya és complexa, ja que ens obliga a localitzar de manera molt concreta una noció amb un significat molt ampli. Com és ben conegut, aquest tipus de tasques d’operacionalització sempre són més complexes que la mera definició declarativa d’un concepte.

Principalment, ens trobem amb dues grans limitacions. Per un costat, una que ben segur ja podeu intuir: la impossibilitat de localitzar totes les pràctiques socialment innovadores a Catalunya. Si, com dèiem, volem referenciar bancs de temps, grups de consum, projectes d’energia alternativa, gestió comunitària d’infraestructures, etc. és una empresa colossal situar tota aquesta activitat en un mapa. Per altre costat, totes aquestes pràctiques són extremadament dinàmiques, i un seguit d’elements contingents poden fer que ara hi hagi 4 bancs de temps en un barri, i dintre de mig any n’hi hagi el doble o la meitat. Per tant, doble limitació: la impossibilitat de mapejar-ho tot i la impossibilitat de poder anar actualitzant els canvis que constantment es poden anar produint.

Assumint aquestes limitacions, hem dissenyat un conjunt de categories que reuneixen tant respostes a necessitats i demandes socials actuals com pràctiques que han perseverat en el temps. Per tant, al finalitzar la recerca, tindrem un mapa general que mostrarà l’activitat actual d’algunes pràctiques d’innovació social a Catalunya. Sumat a això, i per a fer més èmfasi en el procés i no tant en els resultats de la innovació social, estem construint una línia temporal de la PAH. Això ens pot permetre situar tot el procés d’una plataforma de base ciutadana que té una incidència política sens dubte molt rellevant. A aquestes dues propostes, en sumem un altre centrada en els casos d’estudi de ‘Barris i crisi’. Tot seguit, expliquem amb més detall les tres propostes.

1. MAPA GENERAL, TERMÒMETRE D’INNOVACIÓ SOCIAL

L’objectiu d’aquesta primera cartografia és doble. Per un costat, tenir referències concretes per a poder analitzar fins a quin punt aquest tipus d’experiències es donen en territoris més o menys desafavorits. Per aquesta tasca, és del tot central poder comparar la informació recopilada amb els estudis de cas i en tot l’anàlisi desenvolupat pel grup de “segregació urbana”. Com ja hem assenyalat, les limitacions que ens trobem alhora de fer aquest mapa també limiten la possibilitat de saber si hi ha una presència més alta d’ accions socialment innovadores a territoris més o menys desafavorits. Assumint aquestes dificultats, aquest cartografiat ens permetrà assajar algunes respostes aproximatives. D’altra banda, un objectiu més pràctic és poder tenir un primer mapa que pugui recopilar pràctiques d’innovació social que podrà ser actualitzat, ja sigui en futures recerques pilotades per aquest mateix grup o per d’altres que operin dintre o fora d’espais acadèmics.

Després d’una primera fase de treball i debat sobre com ordenar i referenciar les pràctiques d’innovació social, hem establert les següents categories:

  • Solidaritat ciutadana. Categoria amb la que situarem exemples basats en l’ajuda mútua i processos ciutadans col·laboratiu i reivindicatius. Les pràctiques que dintre d’aquesta categoria són les assambleas locals de la PAH i els bancs de temps.
  • Territori, medi ambient i energia. En aquesta categoria, l’objectiu és aplegar pràctiques que tenen molt en compte el territori urbà i desenvopulen formes més sostenibles d’accés a subministres o d’ús i gestió de recursos. Els exemples que hem seleccionat són agrupacions de Guifi.net, grups locals de SOM ENERGIA i  horts urbans.
  • Economia i consum alternatiu. En aquesta tercera categoria, volem posar de relleu projectes que accionen l’intercanvi de productes o espais econòmics alternatius al règim mercantil hegemònic. Els exemples, en aquest cas, estaran vinculats amb banca ètica, cooperativisme i grups de consum.
  • Espais autogestionats. Per últim, en aquesta categoria inclourem infraestructures en desús que actualment estan gestionades comunitàriament i que funcionen com a prototips d’altres formes de viure en comunitat.

Com es pot veure, aquesta primera cartografia funcionarà com a “termòmetre”, és a dir, com a imatge general de processos que s’estan donant a tot el territori en un període concret. No serà un mapa on es pugui trobar tot tipus de processos d’innovació social, però servirà com a fotografia detallada del que està emergint o del que s’està consolidant socialment. El resultat que volem obtenir farà servir eines de cloud mapping, amb les que es pugui consultar la densitat territorial de cadascuna d’aquestes categories així com informació més concreta dels exemples que les conformen.

Una referència que pot donar una visió inicial del resultat, és aquest mapa d’arbres frutals a Linz (Àustria) desenvolupat per Gerald Kogler, on podem obtenir una visió general de llocs a l’espai públic amb arbres frutals cultivats per la ciutadania però també informació detallada de cadascuna d’aquestes pràctiques.

Mapa_Linz

hortsUrbans_linz2

També és una bona referència aquest mapa de bancs de temps a nivell estatal, que farem servir com una de les fonts d’informació:

BancsTemps

2. MEIPI DE PRÀCTIQUES RELLEVANTS ALS BARRIS

Aquesta segona cartografia, que actualment ja estem desenvolupant, vol situar algunes de les pràctiques d’innovació social que es donen en els casos d’estudi de la recerca: Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), Ciutat Meridiana (Barcelona), Pardinyes (Lleida), Rocafonda-El Palau (Mataró), Santa Eugènia (Girona) i Salt (Girona). Cadascuna de les persones que realitzen els casos d’estudi, estan assenyalant pràctiques innovadores rellevants relacionades amb l’educació, l’alimentació, l’habitatge, etc. Els resultats es poden anar consultant a: http://meipi.org/innovaciosocial.map.php

meipi_socialinnovation2

3. LÍNIA DE TEMPS, L’EXPERIÈNCIA DE LA PAH

Per últim, la darrera proposta està centrada en el procés històric de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Accedint a informació de la web, al conjunt de dades del llibre ‘Vidas hipotecadas’ (PDF) i realitzant algunes entrevistes a membres de la PAH, l’objectiu és poder situar temporalment els diferents punts d’inflexió que han donat com a resultat una de les formes d’organització política més importants actualment. D’altra banda, aquesta acumulació de dades ens pot oferir informació sobre l’emergència d’ aquestes d’accions reivindicatives a barris més o menys desafavorits o sobre quins són els referents que més incidència han tingut en la conformació d’aquesta xarxa social.

Farem servir la mateixa eina que es va utilitzar a la cronologia interactiva del conflicte de Can Ricart, que permet visualitzar i consultar tot el procés de reivindicacions, negociacions i tensions que van conduir diferents actors del barri de Poblenou per a reivindicar la planificació urbana alternativa d’aquest context patrimonial.

timelineImatge de la línia de temps de ‘El conflicte de Can Ricart’: http://canricart.info

Per aquesta línia de temps, es va fer servir un widget que permet fer aquest tipus de cronologies interactives, facilitant l’obtenció d’ un arxiu ordenat que pot enllaçar a textos, vídeos, documents assemblearis, etc. Per a la recerca ‘Barris i Crisi’ i, en concret, per al cas de la PAH, aquest widget és realment útil per mostrar que la innovació social no es pot entendre sense tenir en compte el conjunt de pràctiques, lluites i reivindicacions antecedents, així com les xarxes socials que la conformen.

timeline2Widget per a fer cronologies interactives: http://www.simile-widgets.org/timeline

Doncs bé, fins aquí la contextualització de les tres propostes. Anirem informant puntualment dels avenços i dels resultats que anem aconseguint. Entretant, qualsevol indicació, consulta o proposta, serà molt benvinguda!

Mapes d’experiències socialment innovadores

1. CARTOGRAFIAR, CONSTRUIR REALITATS

Els mapes ens mostren allò que existeix en un context, són eines que visualitzen una realitat concreta, des de les singularitats geogràfiques d’un territori fins a la xarxa de transports públics que hi podem trobar. Però els mapes, alhora que mostren, ometen informació. Tota eina de visualització de dades és una forma no només de mostrar informació, sinó d’ordenar-la i jerarquitzar-la. És en aquest sentit que un mapa no és una eina neutra i buida d’orientació política, sinó un dispositiu que pot, més que mostrar, construir la realitat.

Amb l’aparició d’internet, s’han multiplicat les pràctiques ciutadanes per a fer visible allò que era poc conegut o que es mantenia al marge dels mapes oficials. Són moltes les experiències de cartografiat col·lectiu que s’han donat en els darrers anys que volen mostrar (i construir) aquelles realitats que no trobaven lloc als models més estàndard. També, s’han elaborat mapes que redefineixen la història dels conflictes que s’han donat a un context, fent visibles aquelles històries menors que quedaven al marge dels relats més codificats. Un exemple d’aquest tipus de pràctiques el trobem al projecte ‘mapping the commons’, que vol situar processos de gestió comunitària a diferents ciutats. El procés de cartografiat es realitza amb gent del propi context, que situa aquelles experiències de base cooperativa i reivindicativa, ja sigui al voltant de recursos ‘naturals’, ‘culturals’, d’‘espai públic’ o ‘digitals

mapping
Mapping the commons a Atenes: http://mappingthecommons.net/athens

Un altre projecte destacat que va tenir un gran impacte mediàtic és ‘Casas Tristes’ plataforma online on es referenciaven habitatges en desús, intenten incidir en uns dels problemes socials més importants.

casastristes

2. MAPES D’INNOVACIÓ SOCIAL

Un bon exemple de cartografiat ciutadà són els mapes que referencien processos i pràctiques d’innovació social. Per innovació social entenem processos, serveis o productes que ofereixen solucions a demandes socials que ni Estat ni mercat responen. En un escenari de múltiples demandes i de canvi de paradigma, diferents processos de gestió ciutadana posen em marxa una gestió més eficaç que les plantejades anteriorment per organismes públic-estatals o privats-mercantils.

Aquesta noció d’innovació social aplega pràctiques tan heterogènies com horts urbans, cooperatives de consum, bancs de temps, xarxes telemàtiques gestionades comunitàriament, proveïdors d’energia alternativa, reivindicacions i pràctiques ciutadanes per a la millora de les condicions de vida social, etc. De fet, qualsevol mapa que prengui com a iniciativa fer visible un procés no representat per organismes privats o públics i que tingui una incidència social rellevant, ja és en sí mateix una experiència d’innovació social, una via possible per a situar conflictes existents a l’agenda pública i social. Com a mapes d’innovació social que ja es poden trobar a la xarxa podem destacar el d’horts urbans a Barcelona, els de grups de consum autogestionat a Catalunya, un mapa de bancs de temps a nivell de l’Estat espanyol, el llistat de mapes que s’han anat produïnt arrel del 15m o el mapa de guifi.net, una xarxa telemàtica de gestió ciutadana amb nodes distribuïts territorialment que comparteixen internet i d’altres recursos per a compartir informació.

guifinet
Mapa dels nodes guifi.net al territori català

3. PROPOSTA DE MAPA PER A ‘BARRIS I CRISI’

Per al projecte ‘Barris i crisi’ estem desenvolupant tres projectes de cartografiat d’innovació social a Catalunya. En primer lloc, un mapa general, on poder georeferenciar una selecció de pràctiques que considerem rellevants i amb llarga trajectòria al nostre territori. D’altra banda, un meipi –plataforma oberta que facilita la producció de mapes distribuïts– on referenciar exemples d’innovació social destacats que estiguin localitzats dintre dels casos d’estudis del projecte. Per últim, una cronologia de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). En aquest cas, no es tracta tant de referenciar ‘resultats’ (productes, serveis, etc.) sinó resaltar que la innovació social és un procés dinàmic, on la mateixa experiència comunitària que es dona durant un període de temps te un valor fonamental. De fet, depenent de la noció d’innovació social sobre la qual volem fer èmfasi, pot interpretar-se com un output d’un procés (p.e: un proveïdor d’energia més responsable socialment o una proposta d’ILP conduïda per agrupacions ciutadanes) o com el canvi en les relacions socials o de poder que aquest mateix procés pot fomentar. Fer una cronologia de la PAH te com a objectiu poder situar no només els ‘resultats’ finals d’aquesta experiència de reivindicació del dret fonamental a l’habitatge, sinó el procés històric que fa d’aquesta experiència una de les més rellevants tant a nivell d’innovació social però, sobretot, com a nova forma d’organització política de base ciutadana.

En futures entrades en aquest bloc, explicarem amb més detall aquestes tres propostes. Tant la metodologia, el tipus de categories que volem fer servir per a cartografiar la innovació social així com els resultats finals.