Cròniques d’un barri des de la trinxera de Serveis Socials

*com indicàvem en aquest post, trobar versions molt similars d’una mateixa realitat pot ser indicatiu de fortalesa dels resultats i el discurs, però també ho pot ser d’una construcció esbiaixada i consensuada de la realitat. A continuació podrem aprofundir en les dinàmiques d’un procés de recerca qualitatiu, ja que la versió mostrada a continuació sobre certes realitats divergeix de la que ens havien donat fins ara els actors més institucionalitzats. Així mateix passarà amb el següent post. Varem optar per presentar el cas de Pardinyes d’aquesta manera perquè el lector del blog sigui més conscient de com es desenvolupa el procés de recerca, seguint-ne la seva evolució. Així el lector també es podrà fer una idea de quins són els discursos que emergeixen en diferents contexts i per part de diferents actors.*

 Aquest més d’agost ens vàrem poder entrevistar amb una educadora social de la zona 3 de Serveis Socials de la ciutat de Lleida a la qual pertany el barri de Pardinyes (Zona 3: Pardinyes, Balàfia, Secà de Sant Pere i les partides de Llívia i Horta); certament va ser una entrevista força enriquidora i interessant per a la nostra recerca, necessitàvem conèixer la realitat social del barri també d’es d’un punt de vista més tècnic per a poder continuar dibuixant la radiografia del barri en el context actual de crisi econòmica. La trobada es va realitzar en ple mes d’agost i només entrar en els despatxos de serveis socials (ubicats en el centre cívic de Pardinyes) es va fer evident com afecten les retallades al sector públic: hi ha vacances però no es cobreixen les baixes, a aquest fet hem de sumar-li, a més, la creixent demanda de la població d’aquests tipus de serveis tècnics degut als efectes de la ja esmentada davallada econòmica; la sobresaturació és un element omnipresent en el dia a dia de les trinxeres de la intervenció social.

Aviat la conversa va començar a girar entorn al barri i la seva diagnosi social, vam poder constatar que es tracta d’un barri força jove, amb una àmplia classe treballadora i relativament poca immigració pel que fa a la tònica general de la resta de la població (veure posts anteriors). Ara bé, com tots els barris, en major o menor mesura, Pardinyes sofreix els efectes de la crisi; sobretot tot un seguit de famílies que es troben en una situació d’atur de llarga durada i què, la gran majoria, ja han esgotat totes les ajudes econòmiques existents. Aquest és el perfil que es van trobant cada cop més en els serveis socials, a més, solen ser famílies extenses o amb varis nuclis fruit del retorn de fills i nets a casa dels pares perquè s’han quedat sense feina. Aquesta convivència intergeneracional i les frustracions i preocupacions pròpies d’una mala situació econòmica pot esdevenir en ocasions un caldo de cultiu per a petites problemàtiques domèstiques.

En quant a la immigració hi ha divergència respecte als relats que hem recollit en altres entrevistes: sembla ser que d’es de serveis socials no s’ha detectat un retorn als països d’origen digne de destacar per part d’aquestes famílies; en canvi, en entrevistes anteriors sí havia sorgit aquesta percepció del retorn. La tècnic de serveis socials argumenta molt bé aquesta divergència de percepcions:

“ (…) les famílies estrangeres que han pogut retornar i que nosaltres no hi tenim tant vincle, o puntual. Perquè potser aquestes famílies que retornen no són precisament usuàries de serveis socials i tenen com a més solvència econòmica i/o suport familiar que els pugui ajudar a fer aquest retorn.

En quant a la demanda més recurrent -i que és molt preocupant que sigui així perquè indica un empobriment progressiu d’un nombre creixent de famílies- són els aliments. És tracta de la gran preocupació dels Serveis Socials en el barri, però també a nivell de ciutat: el poder arribar a cobrir tota la demanda d’aquestes necessitats tant bàsiques com l’alimentació de totes aquelles famílies que ho necessitin. Ens explica de la importància del voluntariat i la implicació que ha tingut la societat civil en quan a generar consciència de l’existència d’aquesta problemàtica i posar mitjans per a solucionar-ho, fins al punt de que s’han organitzat diversos llocs de recollida d’aliments en el barri provinents d’entitats de caire religiós, del tercer sector i iniciatives privades què, sumades a les ja existents de l’administració pública intenten coordinar-se per donar resposta plegats a aquestes necessitats bàsiques de la població:

La nova demanda, la reina (de les demandes), i la que et fa angoixar molt com a professional i com a persona és el tema d’aliments, totalment. Cada vegada hi ha més institucions, més entitats – i aquesta és una gran sort- que poden estar vinculades en temes religiosos o no… què, el que fan es repartir aliments i moltes vegades ho fan a partir dels serveis socials. L’entitat és la que ho munta, s’organitza, distribueix el menja, etc. Algunes opten per posar els seus criteris per la repartició i d’altres que deixen en mans de serveis socials aquesta repartició basant-se en criteris tècnics i de renda. Així és tot una mica més tècnic, clar, des de serveis socials tenim actualitzades dades de la família, sabem si estan reben ajuts de més llocs.

En aquest sentit, recentment s’ha creat a nivell de Lleida una Taula de distribució d’aliments per a facilitar la coordinació, el diàleg i marcar unes directrius de distribució genèriques entre totes les entitats participants en la qual Serveis Socials hi juga un paper principal aportant-hi els seus criteris tècnics; a més s’ha creat una xarxa d’intranet on es registren les donacions dels diferents serveis per tal d’evitar duplicitats i situacions injustes en la distribució, així s’hi pot acollir més gent i tenir preferència pels casos recomanats per els serveis d’atenció a les persones.

 Una altra situació que lamentablement es sol donar arreu com a conseqüència de la crisi en són els desnonaments i problemes derivats de no poder fer front amb el deute hipotecari arran de la pèrdua de feina d’un i varis membres de la unitat familiar. El barri de Pardinyes malauradament no n’és cap excepció i des de Serveis Socials en tenen bona constància- un cop més trobem diferències respecte el relat de la realitat social i la percepció d’aquesta per part de la AVV del barri i el regidor de districte que no varen destacar els desnonaments com un fet diferencial de les conseqüències de la crisi en el barri i en canvi si que varen nombrar la ocupació d’alguns habitatges-. Han pogut intervenir en varis desnonaments

Hi ha hagut desnonaments i s’han parat d’altres, hem aconseguit en ocasions que no hi hagués ni l’ordre de desnonament i així aturar el procés”

existeix una consciència forta de la magnitud de la problemàtica i de la necessitat de coordinació dels agents que treballen per una mateixa finalitat, així ens comenta que tenen contacte amb la PAH Lleida i que existeixen certs nivells de coordinació.

En el barri de Pardinyes com hem destacat en varies ocasions en els diferents posts que hem anat compartint amb vosaltres, existeix una forta tradició de lluita i reivindicació de barri que unida a un fort sentiment de pertinença ha desencadenat en un esclat de bones sinergies associatives i relacionals entre els veïns; durant la conversa amb serveis socials intentem analitzar aquest fet per intentar contestar a una pregunta clau per nosaltres: això implica necessàriament capacitat cívica? La percepció que es té des de l’àmbit de la intervenció social és que no acaba de ser del tot així, el fet de tenir unes entitats i associacions potents i actives en el barri no implica necessàriament que les xarxes relacionals no formals que aquestes teixeixen sostinguin i minimitzin l’impacte de la crisi, ja que els cercles relacionals que ens ofereixen aquestes entitats es produeixen en espais concrets dedicats normalment a l’oci i la cultura i enfocats a un determinat tipus de veïns/es que no serien necessàriament els que sofreixen de manera més severa els efectes del recés econòmic.

La impossibilitat de detectar experiències clares d’innovació social en el barri en pot ser un altre indicador; de totes maneres veurem com avança la recerca en aquest sentit, no voldríem pas arribar a conclusions de forma precipitada.

 Ivan Bitrià

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s