Mapes d’experiències socialment innovadores

1. CARTOGRAFIAR, CONSTRUIR REALITATS

Els mapes ens mostren allò que existeix en un context, són eines que visualitzen una realitat concreta, des de les singularitats geogràfiques d’un territori fins a la xarxa de transports públics que hi podem trobar. Però els mapes, alhora que mostren, ometen informació. Tota eina de visualització de dades és una forma no només de mostrar informació, sinó d’ordenar-la i jerarquitzar-la. És en aquest sentit que un mapa no és una eina neutra i buida d’orientació política, sinó un dispositiu que pot, més que mostrar, construir la realitat.

Amb l’aparició d’internet, s’han multiplicat les pràctiques ciutadanes per a fer visible allò que era poc conegut o que es mantenia al marge dels mapes oficials. Són moltes les experiències de cartografiat col·lectiu que s’han donat en els darrers anys que volen mostrar (i construir) aquelles realitats que no trobaven lloc als models més estàndard. També, s’han elaborat mapes que redefineixen la història dels conflictes que s’han donat a un context, fent visibles aquelles històries menors que quedaven al marge dels relats més codificats. Un exemple d’aquest tipus de pràctiques el trobem al projecte ‘mapping the commons’, que vol situar processos de gestió comunitària a diferents ciutats. El procés de cartografiat es realitza amb gent del propi context, que situa aquelles experiències de base cooperativa i reivindicativa, ja sigui al voltant de recursos ‘naturals’, ‘culturals’, d’‘espai públic’ o ‘digitals

mapping
Mapping the commons a Atenes: http://mappingthecommons.net/athens

Un altre projecte destacat que va tenir un gran impacte mediàtic és ‘Casas Tristes’ plataforma online on es referenciaven habitatges en desús, intenten incidir en uns dels problemes socials més importants.

casastristes

2. MAPES D’INNOVACIÓ SOCIAL

Un bon exemple de cartografiat ciutadà són els mapes que referencien processos i pràctiques d’innovació social. Per innovació social entenem processos, serveis o productes que ofereixen solucions a demandes socials que ni Estat ni mercat responen. En un escenari de múltiples demandes i de canvi de paradigma, diferents processos de gestió ciutadana posen em marxa una gestió més eficaç que les plantejades anteriorment per organismes públic-estatals o privats-mercantils.

Aquesta noció d’innovació social aplega pràctiques tan heterogènies com horts urbans, cooperatives de consum, bancs de temps, xarxes telemàtiques gestionades comunitàriament, proveïdors d’energia alternativa, reivindicacions i pràctiques ciutadanes per a la millora de les condicions de vida social, etc. De fet, qualsevol mapa que prengui com a iniciativa fer visible un procés no representat per organismes privats o públics i que tingui una incidència social rellevant, ja és en sí mateix una experiència d’innovació social, una via possible per a situar conflictes existents a l’agenda pública i social. Com a mapes d’innovació social que ja es poden trobar a la xarxa podem destacar el d’horts urbans a Barcelona, els de grups de consum autogestionat a Catalunya, un mapa de bancs de temps a nivell de l’Estat espanyol, el llistat de mapes que s’han anat produïnt arrel del 15m o el mapa de guifi.net, una xarxa telemàtica de gestió ciutadana amb nodes distribuïts territorialment que comparteixen internet i d’altres recursos per a compartir informació.

guifinet
Mapa dels nodes guifi.net al territori català

3. PROPOSTA DE MAPA PER A ‘BARRIS I CRISI’

Per al projecte ‘Barris i crisi’ estem desenvolupant tres projectes de cartografiat d’innovació social a Catalunya. En primer lloc, un mapa general, on poder georeferenciar una selecció de pràctiques que considerem rellevants i amb llarga trajectòria al nostre territori. D’altra banda, un meipi –plataforma oberta que facilita la producció de mapes distribuïts– on referenciar exemples d’innovació social destacats que estiguin localitzats dintre dels casos d’estudis del projecte. Per últim, una cronologia de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). En aquest cas, no es tracta tant de referenciar ‘resultats’ (productes, serveis, etc.) sinó resaltar que la innovació social és un procés dinàmic, on la mateixa experiència comunitària que es dona durant un període de temps te un valor fonamental. De fet, depenent de la noció d’innovació social sobre la qual volem fer èmfasi, pot interpretar-se com un output d’un procés (p.e: un proveïdor d’energia més responsable socialment o una proposta d’ILP conduïda per agrupacions ciutadanes) o com el canvi en les relacions socials o de poder que aquest mateix procés pot fomentar. Fer una cronologia de la PAH te com a objectiu poder situar no només els ‘resultats’ finals d’aquesta experiència de reivindicació del dret fonamental a l’habitatge, sinó el procés històric que fa d’aquesta experiència una de les més rellevants tant a nivell d’innovació social però, sobretot, com a nova forma d’organització política de base ciutadana.

En futures entrades en aquest bloc, explicarem amb més detall aquestes tres propostes. Tant la metodologia, el tipus de categories que volem fer servir per a cartografiar la innovació social així com els resultats finals.

Anuncis

Un pensament sobre “Mapes d’experiències socialment innovadores

  1. Retroenllaç: Propostes cartografiat d’innovació social | Barris i Crisi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s