Ciutat Meridiana resisteix

Ismael Blanco

Si ens fixem només en les dades estadístiques, arribem a la conclusió que el barri de Ciutat Meridiana, en el districte de Nou Barris de Barcelona, és un autèntic polvorí. El 40% dels 10.832 residents de Ciutat Meridiana han nascut a l’estranger (en contrast amb el 20,9% del districte i el 21,5% del conjunt de la ciutat). Només un 4,4% de les persones que hi viuen tenen estudis superiors (per un 10,1 en el districte i un 24,9 a la ciutat). El barri concentra una de les taxes d’atur registrat més elevades de la ciutat (un 19%, pel 10,2 de Barcelona). En correspondència, Ciutat Meridiana s’ubica entre els 5 barris amb menor renda familiar de Barcelona, un 49% respecte la mitjana, només superada per avall per Trinitat Nova, Baró de Viver i Can Peguera. Darrerament, Ciutat Meridiana ha destacat també per ser un dels barris de l’estat espanyol amb més casos de desnonaments. Tot i que no hi ha dades oficials disponibles, algunes notícies aparegudes a principis de 2012 indicaven que hi havia pendents 400 execucions hipotecàries i que ja se n’havien produït 300, el que representava que un de cada cinc habitatges (3.670 en total, segons el cens municipal) estava afectat per un procés d’aquest tipus. Només en el carrer Perafita, es van produir 25 desnonaments durant el 2011.

La situació descrita té a veure amb les condicions estructurals del barri, que s’arrosseguen des de la seva creació als anys 60. Ciutat Meridiana és un barri construït al peu de la serra de Collserola, en un terreny amb fortes pendents (descartat en el passat per a construir-hi l’actual Cementiri de Collserola), la qual cosa marca enormement la seva orografia, extremadament abrupta. L’aïllament físic és un altre dels seus trets característics principals: ubicat “darrere de la muntanya”, envoltat d’autopistes i de vies de tren, tocant amb un polígon industrial, veí de Can Cuyàs (Montcada i Reixac), Ciutat Meridiana és un autèntic “cul de sac”, on pràcticament ningú no hi va si no és que hi viu o hi treballa. Blocs de pisos de grans dimensions s’amunteguen al peu de la muntanya conformant un barri geogràficament segregat, malgrat les millores en la connectivitat (sobretot, per l’arribada del metro) experimentades en les darreres dècades.

Ciutat Meridiana nº 4

Font: http://leonardofernandezgiraudo.wordpress.com

L’aïllament físic, la carència de valor com a “espai de pas”, la concentració de població immigrada i amb un molt baix nivell de renda, la gravetat dels impactes socials de la crisi… alimenten l’estigmatització del barri (des de fora) i el sentiment de marginació (des de dins), convertint Ciutat Meridiana en un dels territoris més “sensibles” del conjunt de la ciutat. La possibilitat de l’esclat del conflicte entre diferents grups ètnics preocupa des de fa temps a les administracions, ja que és per aquí per on acostumen a esclatar les condicions acumulades de marginalitat urbana, com hem vist a d’altres territoris de Catalunya (Salt, Ca n’Anglada…) i en altres ciutats europees (recentment, a Estocolm).

Però a Ciutat Meridiana, de moment, el que predomina no és el conflicte entre veïns, sinó al contrari, l’establiment de llaços de solidaritat inter-veïnal que no distingeixen l’origen de les persones. “Aquí no hi ha immigrants, només hi ha nous veïns, que és el que som tots, independentment de la nostra procedència”, destaca en Filiberto Bravo, el president de l’Associació de Veïns del barri. I és que Ciutat Meridiana no és només un barri amb problemes, sinó també, i aquesta és potser la seva faceta més interessant, un territori on des de fa anys les entitats, el veïnat i les administracions treballen conjuntament per donar respostes col·lectives a les problemàtiques que van apareixent. Com denunciava recentment el reportatge “Ciutat Meridiana, Ciutat Solidària” de l’Anuari de Silencis Mediàtics de Media.cat, els esforços col·lectius en el barri per a la gestió solidària de la crisi han estat silenciats pels grans mitjans de comunicació, molt més atrets, en canvi, per la morbositat de les xifres, particularment les relatives als desnonaments.

Colegio Mare Alfonsa Cavín, que se ha ofrecido a guardar los alimentos recogidos por los vecinos, este viernes. ELENA GARCIA GALÁN

Foto: Elena García Galán http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/ciutat-meridiana-reclama-local-para-recoger-alimentos-2502209

No hi ha espai aquí per aprofundir en la diversitat d’experiències que reflecteixen aquest esforç col·lectiu, però en podem esmentar algunes (que no són totes). En l’esmentat reportatge de l’Anuari de Media.cat se n’esmenten el rober social impulsat per la Parròquia de Sant Bernat de Claravall; la figura dels padrins de l’Escola Mestre Morera (veïns i veïnes i entitats que cofinancen els dinars a l’escola); l’esmorzar gratuït als alumnes de l’IES Pablo Ruiz Picasso, a canvi de portar una bossa amb residus orgànics per a l’hort urbà de l’institut; la iniciativa 50×20 impulsada en el marc de l’Associació de Veïns, protagonitzada per una cinquantena de persones que, amb una contribució de 20€ mensuals, financen un banc d’aliments d’emergència; o, en un pla més informal, les veïnes jubilades que cuiden dels infants quan els seus pares estan a la feina.

Recentment, el barri ha tornat a sortir als mitjans de comunicació per dues ocupacions impulsades per l’Associació de Veïns amb el suport d’altres col·lectius com l’Associació 500×20. La primera, l’ocupació de l’edifici d’habitatge públic en mans de REGESA, que estava pràcticament buit des de la seva construcció, i que els veïns reclamaven per al reallotjament de les persones desnonades. La segona, l’ocupació de l’edifici on s’hi havia d’instal·lar el Fab Lab de Ciutat Meridiana, on el veïnat ha volgut ubicar-hi el Banc d’Aliments. Ambdós casos s’han resolt favorablement a les reivindicacions veïnals: en el primer cas, s’ha decidit destinar els habitatges de l’edifici de REGESA al lloguer social, garantint que en cap cas el valor del lloguer representi més del 30% dels ingressos familiars; en el segon cas, l’Ajuntament ha acceptat el nou ús social de l’edifici en qüestió.

Ambdós episodis demostren l’ambivalència de les relacions entre les entitats i les administracions públiques en el barri. D’una banda, bona part de les millores assolides en el barri són el fruit de les lluites veïnals històriques (de les manifestacions, dels actes de desobediència civil i de les pressions exercides sobre les institucions). D’altra banda, existeix una certa tradició de col·laboració entre el teixit associatiu i les administracions, reflectida en experiències com el Pla Comunitari i el Pla de Barris.

Ciutat Meridiana, per tant, confirma algunes de les hipòtesis de la nostra recerca: la de l’increment de la segregació urbana com a conseqüència de la crisi, però també la de l’emergència de processos d’innovació social com a resposta a aquesta situació, una innovació que, en part, s’emmarca en les dinàmiques de treball col·laboratiu entre les administracions i el teixit social. Ciutat Meridiana resisteix, i ho fa gràcies als esforços col·lectius de les entitats i dels serveis públics en el territori.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s