Capacitat Cívia de Pardinyes: aïllament, lluites i heterogeneïtat

Tal i com us vam anunciar al twitter del projecte @BarrisCrisi, la setmana passada vam dur a terme entrevistes amb el president i un vicepresident de l’associació de veïns i també amb el Regidor del barri de Pardinyes. Totes dues entrevistes ens van aportar informació molt similar. Quan es fa recerca això és una bona senyal, ja que aporta validesa a les afirmacions d’una i altra entrevista, però, per altra banda, sempre ens agrada extreure coses noves, discursos contraposats que ens aportin major riquesa.

En aquest post farem una breu exposició de quins són els motius que expliquen la capacitat cívica del barri de Pardinyes. En les entrevistes hem pogut constatar que al barri hi ha un fort treball en xarxa entre les més de 100 entitats existents. A més, a diferència d’altres barris de Lleida, no vam identificar bàndols oposats en les entitats, sinó que totes, malgrat puguin tenir conflictes puntuals, s’articulen al voltant de l’associació de veïns.  El fet de que hi hagi conflictes no és un punt negatiu –sempre que no desencadenin divorcis irreconciliables- sinó que força als diversos actors a debatre, negociar, relacionar-se i posar-se d’acord. El conflicte i, sorbetot, la seva resolució reforcen els llaços i els vincles comunitaris.

Però, quins són els factors que permeten que el barri tingui una important capacitat cívica? D’on ve la força i paper central de l’associació de veïns? S’afirma que al barri hi ha un sentiment de pertinença molt fort, hi ha molt orgull de barri. Avui en dia, les persones del barri de Paridnyes encara diuen “me’n vaig a Lleida”, com si la ciutat i el barri fossin coses diferents, i ho són. Bàsicament s’explica per tres motius:

  1. Aïllament: ja hem explicat en aquest post que el barri de Paridnyes va néixer a les afores de la ciutat, als territoris d’una partida rural. El seu naixement va venir lligat a la construcció d’una estació de mercaderies als anys ‘20 i la immigració dels anys 50. Això va generar que el barri quedés separat de la ciutat de Lleida per les vies del tren i que fos de difícil accés, ja que no hi havia vies de comunicació entre el barri i la ciutat. El seu aïllament ha generat que, efectivament, es donessin dinàmiques associatives autònomes i els seus habitants tinguessin la sensació de viure en un poble separat de Lleida. Aquest aïllament explica dinàmiques identitaries similars en barris de Lleida que estan igualment aïllats i comparteixen història com Magraners o el Secà de Sant Pere.  Sembla, doncs, que les dinàmiques “de poble” faciliten una identificació personal amb els veïns que permeten dinàmiques comunitàries i de treball força reeixides.  Identificar als altres sota la mateixa categoria amb la que s’identifica un mateix (“són del meu barri”) facilita molt les dinàmiques de treball i cooperació, ja que s’identifiquen uns objectius comuns i es fa pinya davant les adversitats, que als inicis del barri modern, eren moltes.  Aquestes dinàmiques d’identificació, a més, són necessàries pel sorgiment de la solidaritat. Això ha permès iniciatives solidaries com l’apadrinament de beques escolars per part dels veïns del barri. 
  1. Lluites i victòries: això va molt lligat amb el punt anterior. La urbanització del barri era molt deficient als anys 50, 60 i 70. A l’igual que altres barris obrers de Catalunya, es van dur a terme moltes lluites i reivindicacions lligades a l’asfaltat dels carrers, clavegueram, enllumenat, etc. Ara bé, al barri de Pardinyes, a més, hi va haver una lluita molt important i simbòlica (acabada amb victòria) com va ser aconseguir el trasllat d’una factoria de gas que hi havia al barri per portar-la al polígon industrial.  Aquestes lluites, lligades amb l’aïllament físic del barri va generar un sentiment “d’haver-se d’espavilar sols i  junts” als veïns del barri. Les seves demandes i reivindicacions només es van assolir després d’unes dinàmiques de lluita i treball comunitari important, tot articulat per l’associació de veïns. 

Actualment el barri disposar de molts equipaments (alguns únics a la ciutat) i una bona connexió amb la ciutat de Lleida. Piscines públiques, gimnàs municipal, pavelló, skatepark, camp de futbol de gespa, la Mitjana, escoles i instituts, circuit de cotxes teledirigits, club de tir amb arc, rocòdroms, club de piragüisme, les festes de barri més populars de la ciutat, etc. Tot són fruit de les reivindicacions de l’associació de veïns que li han aportat molta legitimitat i visibilitat entre els habitants del barri i la ciutat en general.

sk8PardRocodromPardinyes

  1. Heterogeneïtat: En aquest treball s’afirma que un dels factors importants per fomentar les xarxes relacionals i el capital social és l’heterogeneïtat sociològica dels municipis. De fet, la recerca “Barris i Crisi” també analitzat les dinàmiques de segregació urbana arrel de la crisi. En el cas del barri de Pardinyes trobem una taxa d’immigració inferior a la mitjana de Lleida i inferior a altres barris. A més, els entrevistats afirmen que el barri sempre ha estat molt acollidor amb tothom.

Durant els anys de bombolla immobiliària, el barri també va créixer. Al ser, però, un barri de les afores, els preus dels pisos eren inferiors als d’altres zones de Lleida. Això va generar que nombroses parelles joves anessin a viure al barri atrets pels baixos preus i els bons serveis existents, juntament amb persones nouvingudes que volien prosperar i marxar de barris molts més degradats com el Casc Antic.

Aquests factors han generat una combinació d’èxit a nivell demogràfic i sociològic al barri: als antics habitants obrers i lluitadors -amb un fort vincle comunitari- s’hi sumen nouvinguts amb ganes d’integració i parelles joves de classes mitges. Això fa que els nous habitants del barri s’hagin integrat de seguida a les dinàmiques associatives preexistents.  Aquest és el cas d’un dels vicepresidents d’Orvepard (l’associació de veïns), que va anar a viure al barri des del centre, atret per les bones condicions del barri, i s’ha trobat un entorn molt dinàmic i amb entitat pròpia, fins al punt d’esdevenir vicepresident de l’associació de veïns.

immigracioPard

Més endavant analitzarem el paper d’Orvepard com el “pal de paller” de totes les entitats del barri. Segons ens expliquen, el seu èxit és ser un pal de paller que dóna llibertat total a totes les entitats, però que coordina i posa d’acord quan cal treballar en xarxa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s