El #15M de Cappont, Lleida: els últims Mohicans

Ahir vam entrevistar a dos dels participants de l’assemblea del 15M del barri de Cappont de Lleida i vam assistir a la seva assemblea setmanal. Tot i que a la ciutat de Lleida l’estudi de cas és el barri de Pardinyes, vam decidir ampliar una mica el cas d’estudi atès que l’assemblea del barri de Cappont és l’única assemblea de barri del 15M que encara està activa a la ciutat de Lleida.

 15M Cappont

A l’espera de realitzar treball de camp a Pardinyes, volíem esbrinar què fa que a Cappont encara hi hagi una assemblea activa quan la resta de les de la ciutat de Lleida ja s’han desactivat.

Quan vam interrogar sobre aquest fet als participants de l’assemblea, van explicar aquest fet amb dos factors:

  1. La voluntat de les persones que participen a l’assemblea. De persones fixes a l’assemblea de Cappont n’hi ha unes 6 i han agafat un fort compromís els uns amb els altres. Això fa que mantinguin activa l’assemblea, ja que no assistir-hi es vist com una manca de respecte cap als altres. A més, al ser tant pocs, cada un d’ells es considera una part important del grup i això els motiva a continuar. Això posa de relleu els efectes comunitaris de la baixa densitat de població, tal i com es conclou en aquesta tesina d’Andreu Camprubí. 
  2. La dinàmica de l’assemblea. Aquest factor el vam poder constatar al participar a l’assemblea del dia d’ahir. Les seves assemblees són molt operatives, disposen d’un ordre del dia molt travat i els punts que l’integren són de caire operatiu. Es debat de tasques i futures actuacions i també es reserva una part per a fer valoració i crítica d’actuacions passades. Potser és pel fet de ser pocs o de que ja s’entenen molt bé, però el ritme de l’assemblea és dinàmic i no es perden en debats ideològics, que a vegades es presenten estèrils i feixucs, sobretot per persones poc polititzades. Un dels factors que identifiquen com a desmotivador i que pot explicar la desactivació de la resta d’assemblees és, precisament, el fet de que moltes assemblees són poc dinàmiques i poc operatives. Veure que no hi ha unes tasques i accions concretes que interpel·lin directament als participants pot generar una pèrdua de vinculació amb l’assemblea. 

En aquest cas, els membres de l’assemblea no consideraven que la seva continuïtat es degués a la composició del barri o a una situació social especialment desafavorida. Si bé és cert que el barri de Cappont també va créixer amb l’immigració dels anys 50-60 –cosa que en defineix la seva composició sociològica- i que té una taxa d’immigració superior a la de Pardinyes (com es veu aquí), la resposta i implicació de la gent del barri és molt minsa. Per tant, que a Cappont hi romangui l’única assemblea de barri activa de la ciutat de Lleida no s’explica per factors exògens a l’assemblea i, per tant, no podem afirmar que hi hagi una capacitat cívica especialment potent en aquest barri que permeti explicar l’existència dels “últims Mohicans”.

Pel que fa pràctiques que es poden considerar innovadores, els membres del 15M relaten la realització d’un mercat d’intercanvi de joguines per la campanya de Nadal que va tenir força èxit. Això contrasta amb una iniciativa d’intercanvi i socialització de llibres escolars que no va comptar amb la col·laboració de les escoles del barri i que no va tenir gaire èxit.

Per al cas concret de Pardinyes, els  entrevistats ens van explicar, com a motiu de la dissolució de l’assemblea en aquest barri, que alguns membres del 15M de Pardinyes van decidir entrar a l’Associació de Veïns i treballar des de dintre i de forma conjunta amb l’AVV i d’altres es van integrar a la PAH. Ho corrovorarem a mesura que el treball de camp vagi endavant.

Relacionat amb els suports que reben i no reben els últims Mohicans del 15M de Cappont

Durant l’entrevista als dos membres de l’assemblea va sortir un fet ben curiós i que ens caldrà contrastar quan anem al barri de Pardinyes i entrevistem a l’associació de veïns.

Pel que fa als suports que no reben, cal destacar la negativa a col·laborar amb la que s’han trobat sempre per part de l’associació de veïns (AVV) de Cappont. Caldrà aprofundir més en aquest aspecte, però un dels motius esgrimits pels membres de l’assemblea és una relació clientelar de l’AVV amb l’Ajuntament que fa perillar les subvencions d’aquesta en cas de realitzar actuacions contraries als interessos de l’Ajuntament.

Un episodi concret és quan el 15M va iniciar una campanya de Nadal per animar als veïns de Cappont a realitzar les compres als comerços de barri, ja que molts han hagut de tancar arrel de la crisi i la construcció d’un gran supermercat al barri. Van demanar als comerciants suport en la realització de fotocòpies i un espai als seus aparadors per penjar els cartells de la campanya. En un primer moment, l’iniciativa va tenir molt bona rebuda per part dels comerciants, però quan ho van comunicar a l’Associació de Comerciants del barri i la FECOM, aquests van paralitzar la iniciativa i no es va acabar duent a terme.

Tampoc han rebut suports per part del CAP del barri quan van organitzar mobilitzacions en contra del tancament del centre d’atenció primària durant les tardes dels mesos d’estiu. Des del CAP els veien com una molèstia i els instaven a protestar a l’hospital Arnau de Vilanova.

Sembla ser, doncs, que les iniciatives del 15M són molestes per diversos sectors de la societat Lleidatana, inclús quan les iniciatives són en favor d’aquests col·lectius.

Per altra banda, els últims Mohicans han entrat en bona relació amb altres moviments socials de la ciutat, amb els comerciants de la plaça on fan les assemblees –un bar regentat per un xinès els dóna un punt de llum i el locutori els permet fer fotocopies- i amb altres entitats del barri de Cappont.

Cal destacar que en més d’una ocasió, una coneguda cadena de supermercats ha col·laborat amb l’assemblea de Cappont donant-los material i menjar per algun acte popular. Ara bé, aquesta cadena de supermercats mai ha volgut que es fes públic. Això reforça la idea de la mala premsa que deu tenir el 15M en certs sectors lleidatans, ja que són diverses institucions les que no volen que se’ls vinculi amb aquest moviment ciutadà.

Actualment estan en converses amb els Serveis Socials del barri per accedir a dades sobre pobresa i receptors del Banc d’Aliments a Cappont. Pel que sembla, els Serveis Socials han mostrat una bona predisposició a col·laborar i cedir aquestes dades. Les dades les volen per reclamar un punt de recollida d’aliments al barri, ja que el Banc d’Aliments de Lleida està situat a un polígon industrial i només s’hi pot accedir amb cotxe o autobús. Això és una barrera important i mina de forma greu la necessària dignificació dels receptors d’aquest tipus d’ajuda.

En el cas de l’assemblea del 15M  de Cappont i excloent la col·laboració amb els Serveis Socials del barri, sembla que com més institucionalitzats estan els actors, menys disposats a col·laborar. Caldrà aprofundir més en aquesta afirmació al llarg del treball de camp del cas, ja que, de ser certa, tindria importants implicacions pel que fa a la capacitat cívica dels barris i la possibilitat d’articular actuacions d’innovació social on hi participin els diferents actors.  També caldrà veure quines implicacions ha tingut a Pardinyes que diversos membres del 15M entressin a formar part de l’AVV.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s